22/12/10

To ls dies l Natal- Cuonta- Cuncurso


La lhuç que me benie de l lhume fazie las fuolhas de l lhibro aburmelhadas. Era fraca la lhuç que me antraba pula jinela, chegada dun die de nubrineiro. Las palabras ancomeçórun a quedar an beilado naquel lhibro que habie lido cun sede, habie sfregantes. Ls castelhanos cuntinában la sue lhuita al que mais stalhaba. Zde nina me precuro que bichos starán andrento de la lheinha para fazéren de sue muorte tamanha guerra, ó se será solo eifeito de la cumbuston de las febras begetales a anchar.
De fuora benien ls sonidos de chocalhos dun ganado, acerquita. Nunca las canhonas se alimentórun a afelhós nien fritas de l die de Natal i por isso l pastor alhá las bai chamando pal termo, al tiempo que bai dando uas codicas a las delantre para las tener migalheiras i assi lhíeben las demais atrás.
Ls perros stán hoije nun planton mais apertado, uns atrás, outros adelantre i de ls lhados, nun baia a benir l lhobo a fazer stragos de l meio de l nubrineiro que scassamente deixa ber uns metros adelantre de l nariç.
Apaguei la telbison. Apuis que fize ls doces puse l pote subre un lhume fraco para nun sentir l auga a ferber a cachon para que nun se me stragásse l siléncio deseado i apuis nadará alhá la polbeira.
Anquanto i nó fui lendo. La família nun tardarie an buolber de sou passeio.
Apuis que passou l ganado i ls paixaros se acocórun nas árboles cun fuolhas registentes al friu, todo era siléncio se nun fúran ls castelhanos a trabar las batailhas.
Deixei de oubir tamien l passar de las fuolhas, l miu mexer de lábios, que sien querer bulhien quando tornaba atrás nun parágrafo para l antender melhor i me quedásse na cabeça, salindo sonidos de alguas palabras.
Anrebulhada nua mantica caliente, feita de sacos ó garrafas de plástico, lhebados outra beç para fábricas que para alhá de furrar l petrólio nun strágan l ambiente, me quedei al pie de l lhume. Siempre algo fai falta nas piernas para que nun se fágan las cabras delantre i la gente se arrefeça por trás.
Criórun-se todas las cundiçones para, por sfregantes passar pulas brasas. An menos de nada l lhibro caiu-se, la boca quedou bámbia, ls braços deixórun-se ir al pie de l cuorpo, las manos chegórun al scanho i, drumi-me.
Drumi-me i, an pouco tiempo corri l mundo anteiro nun suonho que me lhebou nua biaije de paç i alegrie.


Ne l mundo
Nun habie guerras nien fome
Nun habie armas nien droga.
La gente daba las manos
Ls ninos íban a scuola.
L termo era todo berde
Para todos medrában celeiros
I al pie de casas baixicas
Habie flores an canteiros.
Las cidades stában lhimpas
Cun gente amiga a sunrir
I ambaixo de las sacadas
Nun se bie naide a drumir.
Çaracutiei por todo
I por todo bi armandade
Mulhieres i ninos respeitados
Resfolgando felcidade.
Quando quei, quije bolar
Para spreitar alhá arriba
I ber se nun habie mal.
Ua streilha mui relhamposa
Tornou-me lhougo a lhebar
A la Tierra
Adonde se celebra
To ls dies,
L Natal...


Al poner ls pies
Ne l chano friu, spertei.
Nun Natal mui çfrente
quedei...
Será que ye mesmo Natal?
Ancuntrei que als doces l faltaba muito açucre...






Sem comentários: