23/02/21

Debison de l tiempo


  (Q( Quando las pessonas i l campanairo nun tenien reloijo )

 

 Nacer de l sol – MeidieÇponer de l sol

 

Pula manhana

De madrugada, bien cedico

Antes de nacer de l sol (toque de las campanas an dies ancubiertos)

Al nacer de l sol (Al nacé l sol)

Cun cachico de sol

Cun cacho buono de sol

A meia manhana

Al passar de meia manhana

Antes de meidie

Pouco antes de meidie

A meidie  (Toque de las campanas, an dies ancubirtos)

 

Pula tarde

A passar de meidie

Subre la tarde

Na fuorça de l sol

A meia tarde

Pa l fin de la tarde

Cun cachico de sol

A la tardica

Antes de l çponer de l sol

Al scurecer

Toque de las Trindades (An dies nubrados/sol ancubirto)

De nuite scuro

 (agora que las pessonas ténen reloijos, ne l pulso, ne l telmoble, ne l cumputador, nas paredes, nas antradas de l metro, de l camboio an todo l que ye sítio).

 

 

La debison de l tiempo agora ye:

 

Pula manhan 

Cunfinamiento

cunfinamiento 

.............

Pula tarde

Cunfinamiento

Cunfinamiento

.........


 

12/02/21

L miu praça Silbano

 


Cada un ye pa l que nace.
Quantas bezes oubi dezir esto als más bielhos.
I se lo dezien era para cunfirmar culidades, jeitos i birtudes que las pessonas tenien.
I nestas cousas d’abaluar ls outros la spriéncia de l’eidade cunta, ls anhos son aliçaces que dan buns cunseilhos, átan las puntas.

Chegando a falar de ls sous amigos, abós, pais, filhos i mesmo nietos, sien arrecelos nien peias, anton esso ampuniesse cumo se fusse berdade.
Era l que se dezie de l miu amigo Silbano, filho dua tie que siempre bibiu de l cuntrabando, bendendo nas aldés l que l’anquemendában, mescaba an Alcanhiças ou Mobeiros – Spanha – i çpuis passaba la raia.

- Cumo garfos, colheres, alparagatas, pana, caramelos, galhetas i muitos outros percisares que acá an Pertual éran mui caros ou scasseában.
El nunca se bai anraibar cumigo por screbir esto.
Ardou de sue mai carátele bastante para bencir montes, cuostas, barrancas, passar puontes de ribeiras sien miedo nien arrecelo, tamien sabedorie para ancuntrar i lhebar por carreirones lhibres nas nuites scuras l fardo de cuntrabando anté casa.
Tenie angeinho para fintar ls carabineiros i guardas fiscales, i nun se deixar acaçar.

Fazie-lo cun tal astúcia que muitos que tenien este modo de bida lo l’ambeijában.
Nesta arte yá cumo garoto era un xefe, scolhido por todos quando alhá tenien que ír-se por uas tortas (pan spanholo) an anhos de scasseç de pan deste lhado de la raia.
Nessa bida de cuntrabandista i ls fiscales trabou lhuitas siempre zeiguales, mas Silbano nunca zistie, la necidade de ganhar l pan pa la boca era fuorte, cumo fuorte era l’amposiçon de l regime para begilar las frunteiras i acaçar ls que fazien este modo de bida.

Falaba la lhéngua Castelhana culs soteiros spanholes, l pertués culs fiscales i l mirandés quando bendie l cuntrabando.
Alguns anhos apuis l miu amigo Silbano tubo d’acumpanhar sue mai, que se scapou pa l Brasil, cun el lhebou un património rico de cuontas i bibéncias cumo poucos, desso tengo la certeza. Era de l miu anho de nacimiento, se porqui tubisse quedado íbamos a tirar las suortes ls dous ne l mesmo anho, assentar praça.

Por alhá se quedou, de beç anquando manda amboras als cunterráneos, zardado deste praino mirandés, ten cumo quemido las suidades i lhembráncias, quando ancuontra cun quien fala l mirandés.

Dezindo: esse falar tamien mos lhiga al dantes, i solo la muorte puode cortar.
Nun quiero squecer nien perder essa ardança
.

Faustino Antão

Nota : Crónica tamien publicada na fuolha mirandesa -Jornal Nordeste