15/07/09

Mies penas lhiberto




Ye ua pintassirga que anda amargurada cun la bida que lhieba. Son cobradeiros de cabeça sien fin: cun ls filhos, cun la atebidade porfissional, cun la casa, cun eilha, cun la bida…
Para chegar a casa atrabessa zertos anfenitos: falta de resfuolgo no Metro de tan apertada que siempre bai a la hora de soltáren ls tordos i ls pardales todos, meia hora de camboio, de pies, sien poder bolar, a ajuntar l sou sudor cun la falta de lhabaige de muitos i l sudor de todos, la camioneta ou la caminada lhadeira arriba, las bocas para aquemodar i un sien fin de outras cangoixas que ten que bencir.
A la purmanhanica ancomeça todo d´alrobés para al fin de la tarde se repetir a dreitas.
L coraçonico nun registe tanto zerto i la piel ressequida, tampouco.
La pintassirguica apelida penas i bán-le caendo prumas an cada squina de sue bida.
Quier mercar casa mais acerca mas ls fenicos nunca chégan. Quando le parece que yá ten algo cun que merque l nial, l nial yá custa muito mais a fazer; inda stubo an pedir uas palhicas al banco, mas l Banco de ls pintaxirgos ye tan lhambon que le come todo an juros i apuis eilha tamien ten miedo de quedar sien la casa, se nun pudir pagar ls fenicos als lhadrones de l banco.
Assí bai quedando a fazer pula bida loinge de l nial i ressequindo l'alma.
Çcunfia que yá nun sabe cantar.
Mas l més de Agosto chega!...
Yá nun era sien tiempo, dixo la pintaxirga cun l sou amarielho yá ancinzentado de l fumo de l zerto.
I fui-se, … fui-se pa l sou fincon de l Torril. Custou-l a chegar de tan angaramonadas tenie las alas, mas chegou.
Ansaiou ls bolos mais lhargos, las cantigas, sacudiu las prumas i fui-se a lhabar na çuda que hai no balhe.
Quedou outra beç amarielha i perfumou-se an madressilba.
Anriba l fincon i no arame de l cerrado, cantou, cantou, bolou, corriu i sues penas lhibertou.
La prumaige, essa quedou relhamposa, lhebe, perfumada.
La boç cristalina i alegre canta:
An ti, miu praino
penas lhiberto,
an ti you sunho,
sien ti padeço.

An ti mie tierra
you biro nina,
jogo cun necras
i a la scundelina.

an ti miu praino,
mies prumas sbolácio,
mies cantigas canto,
mies penas lhiberto,
mie alma caleço.




1 comentário:

faustino.antao disse...

Oulá amiga Adelaide

ye siempre un gusto ler l que scribes.

Parabienes mais ua beç

Beisicos
Faustino