31/08/10

CUMO ÉRAN LAS FEIRAS D'ATRÁS

D'ATRÁS CUMO ERA?
Pregúntan ls mais nuobos:
- D'atrás cumo era?
- Serie antressante dezir-bos todo, mas falta tiempo i spácio, mas l bideo que pus ne l HOIJE
( http://www.sendim.net/noticias/hoije/noticias_titulos.asp?id=1086 ) ye un decumiento amportante para tenerdes ua eideia de cumo éran las feiras meados de l séclo passado i tamien cumo era l meio de trasporte para ir a eilhas.
La más de la giente iba d'apie, acabalho nas mulas ou nas burras porque ls carros éran scassos, quando ls habie… i cabalhos solo para giente amportante. Inda se me lhembra de ls carros tenéren las ruodas cun aros a modo que las bicicletas d’hoije, mas pul menos habie ua cousa amportante, que era las burras i las mulas, ne ls dies de feira, tenéren albarda nuoba ou ua manta i alforjas todas queloridas, que ne ls outros dies andában cumo quiera...
Las feiras éran tamien de ganado a nun ser ne ls pobos de la raia, porque nun era fácele lhebar l ganado para acerca de la raia sien papeleta, si, porque habie que pagar i tener registro del i dában ua guia para podéren andar ls animales. Dában ye cumo quien diç, habie que pagar i muita giente nien para eilhes teníen denheiro para quantas mais pals burros. Mas stamos a falar de feira i ye esso que amporta, bendíen de todo i la animaçon era tamien muita, zde ls trites als tocadores i cantadores, sendo que nestes habie siempre un ciego ou alguien a fazer l papel, que cantaba i bendie ls bersos de las amboras mais mirabolantes, cumo la de Canedo, que hoije ye un lhaço de ls pauliteiros. Tamien nun faltában las quitanas a ler la sina, éran uas ties culas saias grandes i lhenços na cabeça cun ua cesta a bender agulhas... L cauteleiro que bendie tamien l reportório para saber durante l anho quando chobie ou fazie sol…
Ls labradores culas sues guelhadas, ou porras, alredror de l ganado i ls mais probes a berder l burrico ou la guçala que ls ciganos queríen por tuta i meia. Habie mais alegrie inda que cun mais necidade…
I proto, yá chega por hoije….

13 comentários:

Tiégui disse...

Oubrigadu... mirai you inda vou d'apie al Samarcus ! Bah... tamien so ye meya légua héhé !

Unknown disse...

Sabes ua cousa, you ye que debo dezir "oubrigadu" porque screbi l que nun debie: - "a pie", ye cumo screbiste "d'apie", yá eimendei. You sei que nun fui para corregir, mas se fusse... :)
"La lhéngua nun debe tener apeias, nun debe star apeada".
L berbo "apear" ten dous sentidos ne l mirandés.:))
Stamos uns eilustres lhenguistas de la nuossa lhengua, inda mos ban a cuntratar...:))

Tiégui disse...

Ya, ya, que mus cuntrate la cambra de Miranda ! Qu'assi you ya deixu lus mius cunfrumes d'eiqui....

Ha ! An mirandés gustamus muitu de puné lus "d" na frente, pus yê :
dalgun, dalgu, d'eilli, d'eiqui, d'aculla, d'alla, daprender, d'apie :))

Tiégui disse...

Haha ya houbie muita veç mi mai a dezir : "Essa parece-me ua quitana !" mas you nun sabie-l que éra issu :) agora ya sei ! Vendiên agullas, yê ? Mas y agullas cumu ? De las grandes de la llana ou de las mas pequeiñas ?

Abraçu

Unknown disse...

Bendíen de las pequeinhas i de las de stame. :)

Tiégui disse...

Boh ! Si... de stame... hoije ya niên alforjas, niên quitanas.

Hoije hai xineses y sacus plasticus que quandu se stroncan agarra-se outru.

Cuntinandu a falar dal "d", you nun sei bien donde mus ven issu, de puné'l "d". Pus an llionés y sturianu tamiên hai dissu pus eilles dizen "deprender".

Y mi mai, an que fale frances siên assentu diç pur eisemplu :

distoire (histoire) : storias
querqu'un (quelqu'un) : alguien

tamien dalguas caratelisticas de la nuossa lliengua van-se metendu n'outras que falamus. Ye assi héhé

Ana disse...

Diç tue mai « an que fale frances siên assentu », Thiegui, essas dues palabras que scribes assi :

- « distoire » ?!!

Esta palabra nun stá an ningun decionairo de francés i dás esta palabra an eisemplo, anfeliçmente fuora de cuntesto. Ne l melhor de ls casos, un puode anton tentar adebinar que la traduçon de « d’histoire » (mas screbido assi) poderie ser cumo nestes eisemplos: (« un livre d’histoire » : un lhibro de stória) ou anton cun essa mesma palabra an francés mas ne l plural tamien neste caso: (« Je ne veux pas d’histoires ! » : Nun quiero stórias !)

- « querqu'un », dizes tamien Thiegui ?!!!

Mira, nunca oubi ua pessona que fala sien « assentu » dezir essa palabra tal cumo la screbiste...

N.B. Talbeç un nun cunheça l mirandés ou tamien l sturiano de « cor i salteado », mas l francés, cumo sabes...

Tiégui disse...

Buons diês tie Ana !

Anton cume se passonun las vuôssas vacanças ?

Nal que veyu, siêmpre la mesma, rija de todu !

Stais angañadica. Cuñeçu poucu la variante sturiana de la nuôssa lliêngua.
Y nal mirandés ye que nunca chegarei a saber tantu cume un qualquiêra llabrador de la Raya !

Quandu falu d'assentu, falu dal spetru de la voç. Ten la maneira francesa de puner la voç. Ya reparei issu an varius mirandéses que me parecen tener mellor jeitu pal francés que lus outrus.

Lus eisemplus que dei nun se puoden calificar d'assentu, mas si d'anterferencia lliênguistica.

Eiqui van dous eisemplus :

- C'est tout un distoire.
- Ne fais pas de distoire.

Purqui'qu'eilla pon un "d" naquesta palabra, you nun sei ! Tamien purqui'que nos punemus un "d" an daprender ? Sera pur las mesmas rezones !

An quantu a "querqu'un" ye outra anterferencia lliênguistica de cambio bien cuinecidu an r y l... flores>froles !!!

Pra rezumir nun cunfundades spetru de voç, anterferencia lliênguistica y assentu...

Tiégui disse...

Anterferencia lliênguistica :

http://gl.wikipedia.org/wiki/Interferencia_ling%C3%BC%C3%ADstica

Ana disse...

Buonas nuites, Thiegui,

Splica a tue mai que para falar sien ACENTO an francés (an pertués até ye mais correto dezir "sotaque"), ten que dezir i screbir assi :

- C'est toute une histoire ! (La palabra « histoire » ye femenina tal cumo acuntece an pertués i tamien an mirandés)
- Ne fais pas d’histoires ! (Neste caso l « d’ » ye determinante i cumo acuntece siempre an francés ye neçairo separá-lo de l sustantibo)

I agora an relaçon a l’ourtografie que usas para screbir l que puls bistos parece ser mirandés, eisiste ua splicaçon relatiba al uso de la lhetra i tamien de l sonido [v] na p. 23 de la Cumbençon.

Buona leitura !

Tiégui disse...

Teneis que daprender que las anterferencias son mas fuôrtes.
Un eisemplu cuncretu d'anterferencia llienguistica ye de vos an Sandin nun tenerdes la ll- einicial.
Na mesma nun ye pur issu que you vus digu que teneis que retificar.

Nal sentidu de la nurmativa vou vus a dezir ua cousa mui simples que pudeis antender mui bien : nun vale la péna star an Cicuiru y screbir cu'la nurmativa mirandésa y llougu star an Alcañiças y screbir cu'la nurmativa llionésa...

Assi que you agarrei al mellor de las dues nurmativas y fiç ua. Tengu dreitu, no ?

Tamiên vus aperpongu de ver aquessa nurmativa : http://www.furmientu.org/01Documentos/72%20propuosta.pdf

Cume pudeis ver, eideyas hai las... quales son las mellores ???

Mas y scuitai alla, que se tenerie passadu se'l "mirandés" inda starie d'usu curriênte an Aliste ?

Tamiên nun sei purqui'que puneis vus un "h" nal miu nome, ya que ven de Derrick...

Ana disse...
Este comentário foi removido pelo autor.
Ana disse...

L « h » que pus, sien bien me dar de cunta na realidade i tamien sien querer, para screbir l nome que usas, T(h)iégui... ?

Anterferéncias pula cierta cul nome que ye tamien l tou se nun m’anganho, que ye Thierry i que ben de "Théodoric" puls bistos(ber ne l site: http://www.tous-les-prenoms.com/prenoms/garcons/thierry.html): nome de ourige germánica, lhatina i griega tamien...

You nunca dixe que antre las lhénguas nun habie anterferéncias, antes pul cuntrairo.. Tenes tamien aqui la proba !