12/09/09

Tiu Barbeiro




Tiu Barbeiro fui ua figura singular nas tierras de Miranda, mais propiamente an Fuonte Aldé, Dues Eigreijas i Cércio, ls trés lhugares adonde eisercie l sou oufício.
Natural de Dues Eigreijas i casado an Fuonte Aldé era amigo i respeitado por toda la giente destes dous lhugares. Pai de quatro filhas, debidiu la criaçon cun la tie, yá que cada un bibie no sou lhugar, tiu Barbeiro alhá i ti Cabreira acá. Todas las sestas fazie barbas i pelo na tierra de la tie i als sábados na del.
Tenie tiu Barbeiro bicicleta, para se zlocar dun lhugar pa l outro, pori de las purmeiras que por eiqui aparecírun. I grande nobidade se l'achában ls mais pequeinhos quando , nas quintas a la tarde, el benie a drumir a Fuonte Aldé para lhougo soutordie a la purmanhana bien cedo ampeçar la tareia. Todos ls garoticos que andában cun las bacas ne l bailhe, an bendo benir a tiu barbeiro na bicicleta, corrien al camino onde alinhában las gorras uas a seguir a las outras para que tiu barbeiro passasse cun la bicicleta porriba.
L puolo de las ruodras deixaba las marcas i ls garotos quedában cuntentos, admirando aqueilhes feitius de l pneu que acumparában uns cun ls outros.
- Mira que risquitos deixou na mie!
Éran tiempos çficeles, la heigiene tamien era cousa çconhecida, habie uns animales que andéban cun las patas na cabeça i solo tiu Barbeiro ye que daba mata deilhes.
- Ah tiu Barbeiro, dixo miu pai que me zquilássades
- Pá múzico, centa-te aí que já bais deixar de arrascar, que Tiu Barbeiro siempre falou grabe.
Pegaba na máquina de çquilar i ampeçaba tracatracatraca, tracatracatraca, a las bezes aparecie un desses seres, el alhebantaba la máquina, i pumba, spaporraba l bicho .
- Aiii!!! Tiu barbeiro quei ye que bos fiç?
- Cala-te pá múzico, que este já nun te morde mais!
Tiu de ls siete oufícios, era çapateiro i fazie uas cholas mui bien feitas, era tamien dentista i cirujano, arrincaba ls dientes a fierro friu i fazie sangries nas benas de l braço para curar pulmonias.
Habie acá un garoto que çaçamelaba por bias de la teç que tenie debaixo de la lhéngua. L remédio staba an tiu Barbeiro.
- Ah tiu Barbeiro, dixo miu pai que me cortaçadeç l freno.
Tiu Barbeiro, que anté staba cun las tejeiras na mano a cortar l pélo a un bielho, birou-se para el cun las tejeiras chenas de pelos, sacudiu-las nas calças i dixo-le:
- Pá múzico, abre a boca pá, cerra os olhos e bira a língua p'ra cima múzico!
Zás, de ua tejeirada cortou-le la teç que ampeçou lhougo a correr sangre de la boca.
- Ai ai!!! ai ai!!! bou-le a dezir a miu pai ai ai! ai ai!, berraba l garoto.
- Pá múzico põe-te a andar daqui senão lebas um pontapé no cu, bai, bai múzico.
Pa ls garoticos mais pequeinhos era el la refréncia de la sesta, de tal maneira que oubi you ua cuonta bárias bezes dun garotico que andando cun l pai pul termo acaçórun un coneilho. L garoto yá l querie quemer, mas cumo era sesta de quaresma nun se quemie chicha. Anton fui-se a spreitar a tiu Barbeiro i quando l biu ir ambora a meia tarde, corriu para casa i boziou al pai.
- Bamos a quemer l coneilho que la sesta yá se fui!





1 comentário:

faustino.antao disse...

Dius mos deia buonos dies

-Que guapa cuonta mos cuontas amigo Félç

-Quien nun coincie aquelhes chízmos de que falas na cuonta, habie-los pur to ls lhados

-Parabienes i un bun Deimingo para ti i ls tous.

Un abraço
Faustino