21/09/09

Mulhier, uolhos de centeilha

Guarda ne l brilho de ls sous uolhos
Ls suonhos de nina.
Nien la bida
Nien l tiempo
L tirórun essas centeilhas
Que neilhes habitan.

Mulhier,
Tu fuste çafra i martielho
Tu fuste guinchas i çadón
Tu fuste manta i auga fresca
Manos de lhana i algodón
I cun tanta arte tecieste
Las colchas cun que mos cobriste.

Tenes marcas de la bida
Nas angúrrias de la cara
Gasteste ls dientes a maçcar l pan duro
Guardas la falta deilhes
Nos sunrisos cuntenidos
Mas nos tous uolhos hai çpráncia, feturo.
Mantenes-la guardada
An arca cun chabe anferrujada.
Tenes ls suonhos presos a la aldaba
Nun baian eilhes
A scapar nua airaçada.

Mulhier, uolhos de centeilha...

3 comentários:

"Scacição" disse...

Buonas tardes Adelaide.Gustei tanto de ler este sou poema,ye ua houmenaige a la fuorça de la mulhier mirandesa d'antanho!L retrato ye fantástico!

"Mulhier, uolhos de centeilha..."

Bien haia!

adeusdado disse...

Oulá Adelaide
Muitas bezes oubimos dezir que bale mais ua image que cien palabras. Tu eiqui junteste las dues cousas. Aquel retrato só por si ye tan furte, a somar la muldura que tu le puniste cun la poesie, ficou ua cousa extraordinária.
Parabienes
Valter Deusdado

Adelaide Monteiro disse...

Mirandesa,
beien haias po las tues palabras.
Na berdade las nuossas mulhieres lhabradoras d´antiempos merecen todas las houmenaiges.
Stube a ler ls tous poemas i to ls tous trabailhos i gusto de l que scribes.
Fuorça a botar to la tue sensibelidade acá para fuora; abre essas cumportas bien abiertas.

Valter,
Tu sós siempre mui simpático para mi, esta dexubadica tue besina.
Bota tu tamien a screbir cun fuorça que tenes andado un pouco preguiceiro.
Tamien tengo lido muita cousa tue i tamien gusto de l que scribes i tu screbies muito mais, antes.
Beisicos,
Adelaide