13/06/07

La suorte dun die 13



Agorica mesmo bin de dar ua boltica pulas fiestas de Santo Antonho, an Lisboua. Inda bi dues marchas puls frisgos antre pessonas, que esto de ser pequeinho nun ten solo bantaiges. Fui ne ls Restouradores, adonde todo acaba, berdadeiro fin de fiesta: ua rapaza yá bai çcalça, çapatos na mano, mei alancada; uns ampúrran l que se quier que repersente l chupon dua fábrica anriba duas rodricas, tan alto que, se nun l zbían, habien botado abaixo ua dessas lhuzes pa ls carros paráren i andáren; mas l que mais chama l'atençon ye ua Torre de Belen an papel yá a çcunjuntar-se, ua pena pus bien trabalho haberá dado a fazer. A uns passos deilhi la fiesta cuntina cula mesma fuorça. Ye la fiesta al mesmo tiempo na sue mais grande fuorça i ne l zmaio de la fin.
L mais de las pessonas nun querien saber de marchas para nada. Çarandában puli. Andar era l mais amportante. L mesmo se passaba cumigo. Apuis, dou meia nuite i ambiei-le ua mensaige al miu Jesé, que fizo 27 anhos, i ye por esso que este die 13 de Júnio ye un de ls mais amportantes de mie bida. Un de ls mius dies de suorte [inda bien que este ye l testo 13 deste blog!]. La mensaige dezie, «Parabienes, Jesé. L melhor de l mundo para ti.» 27 anhos, cumo l tiempo passa...
Agora, yá stou an casa a screbir este pequeinho testo. Fui l que me dou la gana. Siempre subre l miu die a die, eirei screbindo neste blogue ou de outras cousas que me dé la gana, que esta lhéngua, anque nun pareça ou haba quien cumo tal nun la tenga, gusta mais de falar de hoije i dun die de manhana que de l datrás. I tamien gusta de falar de l mundo por adonde se metiu a stremundiar i nun solo de la tierra de adonde ye. Assi i todo, nun se me squécen ls tiempos an que fazie cascatas de Santo Antonho, de San Juan i de San Pedro, an Rue la Frauga. Era un modo special i mui fuorte de morar, própio daqueilhes dies. Las cascatas sabien al berde de las yerbas inda cun pouca ceçon, l oulor de la fuorça de todo l que crece sien tino.

Sem comentários: