12/07/10

Defesa de l cinema pertués


Senhora menistra, pido-bos que penseis bien ne ls porblemas que stamos a bibir, de modo a ancuntrar seluçones eificazes i justas.

An defesa de ls rializadores i de ls produtores de filmes pertueses neste defícele momento por que stan a passar, an defesa desta buona causa, tengo a dezir l seguinte:

Ls filmes pertueses nunca fúrun ruinosos pa l paíç i ls sous custos cremos séren ls mais baixos an relaçon a la maior parte de ls países. Ye cierto que l momento ye de crise, mas l cinema pertués stá loinge de ser motibo de ruína pa l paíç i eisatamente pul seguinte:

Cada un de ls nuossos filmes mobe un grupo d'atores, outros tantos figurantes i ua eiquipa técnica cumpleta.

Este cunjunto de cuntratados mexe cun transportes, cun restaurantes, cun hoteles, etc., etc. I to esta giente, cun aqueilho que ganha, faç las mais bariadas cumpras cun esses pequeinhos ganhos de l sou trabalho, i esto, para para alhá de ls gastos que las própias filmaiges son oubrigadas a fazer para produzir cada un de ls sous filmes.

Mais: todos, seia drento ó fura de l filme, pagan ampostos i esses ampostos, feitas las cuntas, seran muntantes aprossimados, se nun eiguales ó até superiores, al subsídio que l Menistério de la Cultura dá para cada un desses filmes. L que quier dezir que l Stado ben a cobrir ó até a recebir mais de l que ls subsídios qu'atribui la cada filme. I quiero dezir inda:

Depuis ls filmes passan a ser eisebidos ne l paíç, i quantas bezes bendidos para defrentes outros países, alguns de ls mius filmes yá passórun por esse mundo fura, an cerca de 27 países, bien cumo acuntecerá cun outros colegas, dando a coincer las nuossas spressones cinematográficas i culturales, ua beç que l cinema figura cumo ua síntese de todas las artes; para para alhá de repersentar un refuorço ne ls lucros de ls produtores, lucros esses faborables al paíç, cumo acuntece culs libros, cula pintura ó cula música.

Assi cumo las telbisones nacionales mostran als sous países l'eissencial de l que se passa ne l mundo, l cinema nacional dibulga la cultura de cada paíç al mundo.

Nunca senti ser un "peso" pa ls gobernos de l miu paíç. Lhemito-me a fazer l miu trabalho l melhor que sei i puodo pa l que sinto tener nacido, tantando questionar ls seres, las cousas, la nuossa stória i l mundo atrabeç de ls filmes que tube l perbilegio de rializar. Ne l tiempo de la ditadura, fui fazer un curso de retrato an Leverkusen, oufrecido pula Bayer, ne ls sous stúdios de la Agfa. A seguir, fui para Munique, adonde comprei na Arnold Richter ua cámara de filmar. Muntei nua carrinha todo l neçairo d'eimaige i sonido para filmar an qualquiera lugar i fiç l purmeiro filme a quelores rebelado pula Tobis Pertuesa: L Pintor i la Cidade que ganhou l miu purmeiro prémio ne l Festibal de Cork, la Arpa de Prata. I a seguir filmei solico mais quatro filmes, ancluído l Ato de la Primabera, l único pa l qual recebira ua ajuda de l SNI, por se tratar dun filme relegioso i pa l qual tube cumo miu assistente l malogrado António Reis.

Senhora menistra, peco-bos que penseis bien ne ls berdadeiros porblemas que stamos a bibir, de modo a ancuntrar seluçones eificazes i justas. Nun pregunte quanto ganha un cineasta que por bezes trabalha durante dous anhos debruado repetidas bezes subre l'arranjo de l sou guion pa l'ajustar al sou reduzido custo de produçon, cumo fura l causo d'alguns filmes i an particular de l Stranho Causo de Angélica. Nós, rializadores, nun tenemos dreito la qualquiera reforma. Cada rializador ganha l sou salairo solo quando filma, sin garantie nanhue de cuntenidade. Nun pregunte quanto ganha un ator ó un beilarino. Calculo que sabe que nun ye muito i que la sue derradeira glória poderá benir a ser la de morrer pobre. Pregunte si, por eisemplo, quanto aufere l'admenistrador de la Lusomundo/Zon, l'abafador, aquel que scunde ls nuossos filmes, i que nun respunde mais depuis de se assegurar cun un cuntrato, i que nun respunde nin a nós nin la quien quier ber i amostrar ls filmes pertueses.

Neste momento defícele, penso subretodo ne ls mius colegas rializadores mais moços. Para eilhes, estes cortes son perfundamente anjustos. I penso que, cumo you, eilhes nun puoden bibir sin ua Cinemateca Nacional fuorte que puoda amostrar, hoije i todos ls dies, l que ye la stória de l cinema. Nun puoden bibir sin un laboratório d'eimaige i de sonido, cumo l de la Tobis, adonde hai mais de setienta anhos fago ls mius filmes. Eilhes percisan dua lei de l cinema que eifetibamente porteja l cinema pertués. I percisan de ser oubidos para esso. Eilhes, cumo you, siempre bibiran na percaridade i na ansigurança, sin reforma nin subsídio de zamprego, i sin nunca sabermos se nun staremos a fazer l nuosso redadeiro filme. Eilhes, cumo you, solo tenemos un deseio: todos ambecionamos morrer a fazer filmes.

Manoel de Oliveira

(Testo publicado ouriginalmente ne l Jornal Público i republicado ne l blogue de la Associaçon Pertuesa de Rializadores.)

Sem comentários: