04/02/09

Stória de dues mielgas

La stória dun par de botas que gustában muito de l Eimbierno. Ua antendie pul nome de dreita, cumequiera porque l sou lhugar cierto era siempre a la dreita de sue armana que antendie pur squierda. Gustában tanto de l Eimbierno que nun sabien bibir sien el. Nun fusse uas mundadelas a las loijas de las baquitas, lhebar la bianda als cebados, quedában arrimadas i nun salien d’ambaixo de l scanho, mas ne l Eimbierno yá nun dezien l mesmo, esse si era amigo, todo l que sabien i coincien debien-lo a el.
Chegában a passar meses d’afilo sien ber la lhuç de l die. I cumo eilhas querien bien l’Eimbierno!
Se nun mirai, la Purmabera pouco causo fazie deilhas, l Berano esse anton até fazie caçuada i l Outonho esse bardino era de teimas, porque até podien salir daqueilha pasmaceira.
Feitas andrentro dun curral nun chuobioso die d’Eimbierno, lhembrában-se tan bien, cortadas dua suola de piel de bui, l tiu çapateiro dou-le bida i fui grácias al Eimbierno que eilhas se íban a dar grandes caminadas pul termo.
Nada le metie miedo, bencien rigueiros cun grandes anchenas, lhodaçales adonde ls sous parientes çapatos quedában atolhados, poçancas i pequeinhas lhagonas, nebones de quinze dies que las cholas nun éran capazes. Íban a las feiras, a las fiestas, a tomar cunta de la cria, a apanhar nabiças, lheinha, stercar lhatas. Agabadas mesmo delantre de ls sous parientes, cumo las mielgas quedában felizes! Quantas bezes até oubien dezir que eilhas éran la cousa melhor pa l malo tiempo que fazie ne l Eimbierno. Mas ne l die de Natal a la purmanhana, la dreita dixo pa la squierda:
- Armana tu esta nuite nun te deste cunta de nada?
- Porquei essa percura?
- Porque you oubi un tiu culas barbas grandes i brancas poner cousas andrento de ls nuossos primos mais pequeinhos i an nós nien amentou.
- Deixa alhá armana, staba a poner arrebuçados pa ls garoticos queméren a soutordie, mas eilhes quedórun an casa i nós fumos a la missa de l galho.
- Tenes rezon.
- Nós lhebamos ua buona delantreira.
- Ne l Eimbierno nun mos puodemos queixar. L pior ye l restro de l anho.



Las botas sperando que las horas pássen


4 comentários:

"Scacição" disse...

Gustei desta stória.Stá bien pensada!
Bien haias.

ACangueiro disse...

Ls miotes acunchigadicos als pies bien gostarian destas botas caminheiras!

franciscobelharino disse...

Buonos dies Faustino,

Buona stória esta de las mielgas. Las botas decierto nun apanhórun inda nenhua Eimbernada, ou anton stubírun siempre guardadicas ambaixo de l scanho.
Las que l tiu Jesé Marie me fazie a mi i als outros tenien un bezerro más fuorte i untadas cun ua buona carga de sebo nun habie auga, lhodo ou niebe que se metisse cun eilhas.

Un abraço.

Francisco

franciscobelharino disse...

Buonos dies Faustino,

Buona stória esta de las mielgas. Las botas decierto nun apanhórun inda nenhua Eimbernada, ou anton stubírun siempre guardadicas ambaixo de l scanho.
Las que l tiu Jesé Marie me fazie a mi i als outros tenien un bezerro más fuorte i untadas cun ua buona carga de sebo nun habie auga, lhodo ou niebe que se metisse cun eilhas.

Un abraço.

Francisco