19/04/11

L Lhodo i las Streilhas - Final



[Deixo eiqui l redadeiro testo sacado de L Lhodo i las Streilhas de Telmo Ferraz, screbido ne ls anhos 50 de l seclo XX, nas custrucion de las barraiges. Para quien quejir ler todos ls testos eilhes stan eiqui]



La Sé stá sien naide. L lhajedo stá húmado.
La Tue Sé sien coraçones!
I Tu calhado!
Ls cafés stan chenos. Las tabernas tamien: Las rues, l cinema, las casas.
La Tue Sé, Senhor!
Quieres la Faia Amarielho?
Quieres la Rue de la Costanielha?
Quieres la Terronha?
La niadas de la Terronha?
Las niadas de la Ribeira?
La niadas de la Eideinha?
Oufereço-Te l sol desta manhana!
L fumo de la dinamite!
L rugido de ls martielhos!
Ls jipes, ls ouclídios, ls cabos i las gruas!
La polareda de ls tunes!
Ls tunes de todas las minas!
Las minas de todas las barraiges!
Ls que Te conhécen!
Ls que nun Te conhécen!
Ls que Te squecírun!
Somos todos Tous filhos!
Toma todo.
I ls Selicóticos?
Senhor, nun deixes sfriar las mies lhágrimas nas lajas fries de la Tue Sé.

Telmo Ferraz, O Lodo e as Estrelas



[Acaba eiqui la publicaçon de L Lhodo i las Streilhas de Telmo Ferraz, an mirandés. L lhibro cuntina, mas agora an Angola, na barraige de Cambambe, para adonde fui l sou outor i dende pa la Obra de l Gaiato. Ampecemos la traduçon an 20 de Nobembre de 2010 i até hoije fumus publicando dezenas de testos que mos fáien arrecular até als anhos cinquenta de l seclo XX i al Pertual misarable i biolento desses tiempos, a un punto que hoije nien fazemos eideia. Tamien por esso ye buono lhembrar, na boç poética i fuorte de Telmo Ferraz, i cuncluir cumo este paiç demudou., anque nun tanto cumo gustariemos, mas assi i todo muitíssemo i para bien melhor. Esses anhos fúrun ls anhos an que you naci i bien se me lhémbran todas las zgrácias de l que era la bida nessa altura an Pertual i inda mais nua aldé de la Tierra de Miranda.
Talbeç un die destes cunsígamos publicar an lhibro estes testos de Telmo Ferraz an mirandés, puis todo fui screbido na tierra de Miranda i antre giente que solo falaba mirandés, lhembrando que tamien pa la lhéngua las barraiges fúrun un amportante marco a tenber an cuonta. Nessa altura tornaremos eiqui a dar amboras.
A.F.]





8 comentários:

leonardo antao disse...

Buonas nuites Amadeu,

Nun me parece berdade que “ pa la lhéngua las barraiges fúrun un amportante marco a tenber an cuonta”. Cheirei i bi “l fumo de la dinamite,l rugido de ls martielhos,ls cabos i las gruas,la polareda de ls tuns,las minas de todas las barraiges”. Cheirei l buono aroma de las simpáticas filhas de ls barragistas ne ls bailes ne l salon de Fiestas de l Barragista, ne l salon de la Associaçon de ls Bumbeiros, ne l salon de l Barrocal an Picote, mas nun oubi la lhéngua mirandesa.

Esta oubia-la ne ls qu'andában atrás de las bacas, de las canhonas, a segar la yerba i ls trigos, a apanhar las patatas, a bendimar las benies, a arar las tierras,… cun rostro de la fame. Fui eiqui na dureza destes trabalhos, na bagamundice de las fiestas cula giente de las aldés qu'oubi la lhéngua mirandesa i senti la calor de l'amisade qu'eilha me trasmitie.

Raramente oubie an Miranda la lhéngua mirandesa, que custantemente oubia an Zenízio, i noutras aldés que sinto tan mies, tan mies, que nunca me çprendi deilhas. Ls de las Barraiges, sinto-los cumo ua spece de sploradores de la riqueza natural de ls mirandeses.

Un abraço
Leonardo.

AF disse...

Buonas nuites Leonardo,

Claro que las barraiges fúrun un amportante marco pa la lhéngua mirandesa, nó ne l sentido que tu apuntas, mas ne l sentido cuntrairo. Pula purmeira beç na sue stória la tierra de Miranda fui ambadida por giente que solo falaba pertués i que mais do que nahue outra fizo caçuada de ls falantes de mirandés, a quien eilhes chamábam 'ls palhantros'. Yá me oubiste nua cunferéncia a falar lhargamente subre isso, de modo que nun antendo la tue stranheza.
Quando falamos de l mais reciente declínio de la lhéngua, zde ls anhos 50 de l seclo XX, las barraiges nun puoden deixar de ser tenidas an cuonta. Ye nesse sentido que you falo i nó an qualquiera outro. Sei bien quien falaba mirandés i sei bien l que se falaba an Miranda. You nunca tube ouportunidade nien modo de andar na bagamundice, mas siempre la falei an casa i cun essa giente de que tu falas, que siempre fui la mie giente.

Un abraço amigo,
Amadeu

franciscobelharino disse...

Buonos dies Amadeu,

Que buono saber que passeste para mirandés ls bersos de Telmo Ferraz, screbidos subre las gientes que trabalhórun ende nas barraiges de Miranda. Cumo ye buono oubir falar de l tan querido Padre Telmo pa ls Zenizienses. L Padre Telmo stubo an Zenízio ne ls ampeços de ls anhos cinquenta de l sec. XX i, saliu de Zenízio pa las barraiges. Decierto tenerá sido l Padre que mais se percupou cun las pessonas de Zenízio i an special culs moços. Fui cun este padre Telmo que ls rapazes ampeçórun a jogar la bola i fazírun por todos cun çadones an punho l campo de la bola ne l ramalhal.
Quanto al que Leonardo diç i subre ls bailes cun las filhas de ls barragistas solo puode ser an suonhos, yá que quando essas barraiges fúrun feitas tanto you cumo Leonardo andábamos na scuola purmária i ls barragistas aparcien an Zenízio para jogar la bola porque habie dous casados an Zenízio (l Freitas i l Neto) dous buonos jogadores de bola.
Un abraço,
Francisco

Ana disse...

Buonas tardes a todos,

You yá cheguei a dezir i a screbir ne l buosso site, Amadeu, que quedei agradablemente surprendida cun todos esses çtemunhos mui baliosos desse scritor, Telmo Ferraz, que muitos cumo you çcunhecien totalmente. La publicaçon desses testos ye fundamental para quien s’anteressa pula stória de ls Homes i querga saber – porque esso tamien faç parte de la Stória !- cumo ye que bibien i an que cundiçones chegórun a trabalhar todos esses homes que ajudórun a cunstruir essas barraiges de l Nordeste trasmuntano a solo dous passos de las aldés adonde nacimos – pagando muitos cun la bida deilhes - aqueilho que inda hoije permite a todos nós bibir cun mais cunforto, salude, degnidade, riqueza i tamien abundáncia.

Bien haia, Amadeu.

Ana disse...

L que esse scritor cunta a seguir a esses testos an relaçon al que biu an Angola (mas que you tampouco cunheço) parece-me tamien mui amportante.
Ua pregunta inda, Amadeu:
An que tierra naciu Telmo Ferraz?

Ana disse...

Habie « barragistas » mais ou menos bien pagos que até tenien picinas quando inda muitos nas aldés inda nun tenien auga ancanhada an casa...
Mas tamien houbo muitos obreiros que até benien de fuora para trabalhar nas barraiges de l Douro anternacional. Un deilhes, nacido ne l Sabugal i hoije cun mais de 70anhos, fui depuis pa la França i inda mora adonde you stou agora. Todo andica que tamien an Pertual esse home passou quatro na bida del !

AF disse...

Buonas tardes Ana,

Telmo Ferraz naciu an Bruçó/Berçó, cunceilho de Mogadouro. Ne l purmeiro testo que del publiquei ne l blogue Cumo Quien Bai de Camino screbi ua pequeinha biografie del.
Cuido que esta scrita tamien puode serbir de ancentibo para buscar teçtemunhos desse tiempo de l trabalho nas barraiges, puis cumo tu dizes, habie barraigistas i barraigistas.
Quanto a la 2.ª parte de l lhibro, yá subre Angola, nun publicarei todo, mas scolherei bários testos i publicarei-los ne l blogue.

Abraço
A.

leonardo antao disse...

Buonas tardes Amadeu,

Ye berdade que yá t'oubi nua cunferéncia, falar de l grande ampato de la custruçon de las barraiges na stória a tierra de Miranda, que fui l de tener sido “ambadida por giente que solo falaba pertués i que mais de l que nahue outra fizo caçuada de ls falantes de mirandés, la quien eilhes chamában 'ls palhantros”. Gustei mui que me relembrasses este cachico.

Tamien gustei muito que Francisco me relembrasses este cachico "fui cun este padre Telmo que ls rapazes ampeçórun a jogar la bola i fazírun por todos cun çadones an punho l campo de la bola ne l ramalhal". Quanto “als beiles cun las filhas de ls barragistas”, fui uns anhos mais tarde, an que cheguamos a eileger la Miss Flor, la moça qu'acababa ua série de beiles cun mais flores, porque beilaba ó era robada por mais rapazes, que de cada beç que beilçában cun eilha tenien de le ouferecer ua flor.

Nestes dous anhos qu'ando a bender i ouferecer lhibros de lhéngua mirandesa, yá ancontrei dous ó trés çcendentes de barragistas que se manifestórun antressados ne ls lhibros de lhéngua mirandesa, pa la trasmitiren als sous nietos. Un desses dixe-me que será siempre un defensor de la lhéngua mirandesa, por respeito pula pequeinha quemunidade mirandesa qu'el conheciu na pequeinho, an que solo la giente “figalga” de la cidade falaba bien l pertués .

Ye altamente lhoubable Amadeu, que siempre fales an casa l mirandés cun todos ls de la tua família, porque sodes ua família talentosa i amantes de la lhéngua i de las tradiçones mirandesas, que mereceis la nuossa maior stima i cunsidraçon assi cumo la de todos ls sandineses i mirandeses.

Hoije de nuite piorei de la Prostata, tube ua retençon d'urinas i corro l risco tener de ser ouperado. Se sentirdes la falta de las mies bocas, nestes comentairos, yá sabeis porque ye. Para todos eiqui deixo l a mie maior gratidon, amisade i un abraço amigo,
Leonardo