09/02/08

Pau Brasil



- Terra como é o teu nome ?
Cortaram pau Saiu sangue
- Isso é brasil !

Raul Bopp, Cobra Norato i outros poemas (1931)



Fui la purmeira fuonte de riqueza que ls Pertueses splorórun ne l Brasil: essa madeira d'adonde se straie ua tinta de quelor burmeilha, quelor de brasa, que serbie para tenhir panhos.
Ye tamien l títalo an pertués, zde 2002, dun remanse scrito an francés pul scritor Jean-Christophe Rufin i eiditado cun l títalo ouriginal de Rouge Brésil – “l mais grande sucesso eiditorial ne l que respeita a remanses screbidos an lhéngua francesa, estes últimos dieç anhos, an França” - cumo oubi dezir nun hai muito na rádio .
Nun sei l que bal la traduçon pertuesa, publicada pula eiditora ASA, i tampouco sei quien fui l tradutor ou la tradutora mas nun m’admira, por haber lido i adorado ler pessonalmente esse remanse na berson ouriginal, que esse lhibro tenga tubido l éisito, pul menos cumo aqui an França, que bien merecie.
Aporbeito este spácio que mos aperpon tamien Froles para acunselhar la leitura desse lhibro a todos, als grandes i als mais pequeinhos, zde 15 anhos mais ou menos, i eibidentemente, na medida de l possible, ne l oureginal… Caso nun seia possible, ye siempre ua buona cousa fazer tamien por ancuntrar l oureginal, ler ciertas passaiges, alguas páiginas… ou pedir a alguien que saba para ler na lhéngua que l scritor scolhiu para cuntar essa stória que a mi me ancantou i puls bistos mais d'un tamien, até an Pertual, cumo me dei de cunta, indo a ber alguns sítios na Anternete.

Eimaginai dous garotos quaije adolecentes – un armano i ua armana; ye assi que mos-los apersenta l narrador, mas… – que ban a ser scolhidos cun alguns outros para fazéren parte dua spediçon de bários milhares de pessonas eisercendo bários oufícios (trés a quatro mil soldados, marineiros, artesanos, carpinteiros, pedreiros, ferreiros, çapateiros, etc…) assi cumo un ciento de mulhieres i muitos degredados a quien habien pormetido la lhibardade, que ambarcórun ne l porto de Le Havre, na Normandie, uns ne l anho de 1555, outros depuis, para fundar i stablecer ua quelónia francesa a partir de la Baíe de Guanabara, situada acerca de l que ye hoije l Riu de Janeiro, naquel território de la América de l Sul que ls Pertueses yá habien ampeçado a chamar “Brasil”.
Toda esta base ye stórica. La spediçon era quemandada pul bice-almirante Nicolas Durand de Villegagnon (1510-1571) , un calbinista, nua altura an que la França iba quedando cunfruntada cada beç mais cun las guerras de relegiones antre católicos i portestantes. Fui assi que tamien ambarcórun na altura para essas tierras de l Nuobo Mundo que pertencien antretanto ouficialmente a Pertual - grácias al Tratado de Tordesilhas que data, cumo todos sáben, de 1494 -, muitos outros calbinistas, tamien chamados houguenotes: portestantes que habien aderido a la doutrina de Calbino, antre ls quales Jean de Léry que çcrebiu i comentou algun tiempo mais tarde l que biu an tierras brasileiras al lhargo dun anho, tornando-se, cul cartógrafo fraciscano André Thévet, ls outores de ls purmeiros testos i até lhibros an lhéngua francesa que lhémbran l Brasil, cumo habie acuntecido tamien, mas an pertués, cun Pero Vaz de Caminha, na sue carta a El rei D. Manuel I° subre «l Achamento de l Brasil», na altura de la biage de çcubierta mas subretodo de tomada de puosse a fabor de la corona pertuesa, por Pedro Álvares Cabral, ne l ampeço de Maio de 1500.
Mas ye an França que ampeça la stória que mos cunta Jean-Christophe Rufin ne l sou remanse; an Ruan (Rouen, cidade normanda, que you pessonalmente bien cunhecie i adonde cheguei a bibir dieç anhos), arrimado a 1560, cun la perséncia de índios que habien sido traidos de l Brasil puls Franceses para séren oufrecidos i amostrados al rei de França, Anrique II, casado cun Catarina de Médicis, reina de ourige eitaliana.
I depuis la stória cuntina, tamien na Normandie, cun esses dous garotos cumbencidos que son armanos - el: Just; i eilha: Colombe (palomba ou rola an mirandés, giralmente de quelor branca ou castanho mui claro) - que gústan muito un de l outro i que ban a ser scolhidos i lhebados pa l Brasil cun la mission de daprendéren la lhéngua falada puls índios para cunseguir quemunicar cun eilhes…
I depuis… ?
L que se sabe ye que essa tentatiba de la França, an meios de l seclo XVI, de criar essa quelónia ne l Brasil cun l nome de «La France Antarctique» solo durou cinco anhos, acabando ls Franceses por séren spulsos puls Pertueses an 1567, depuis de l Riu de Janeiro haber sido fundado an 1565 …
Qual la rezon dessa derrota pa la França an tierras brasileiras?
La mais amportante pula cierta ye esta: grandes dibergéncias i cunflitos, até relegiosos, que eisistien antre ls Franceses i que fúrun crecendo, mas tamien por parte de alguns muita regideç ne l modo d'ancarar las nuobas cebilizaçones cun las quales íban antrando an cuntato. L que éran ls Índios senó salbaiges, seres bárbelos, antropófagos, cun modos de bida cuntrairos a la doutrina, a la religion i a la moral... ?

Jean-Christophe Rufin cunsigue, assi i todo, dar-mos outra bison.
Just i Colombe ban a afazer-se a la maneira de bibir de ls Índios, a daprender a falar la lhéngua deilhes i a bibir cada beç mais armanados cun eilhes…
Até que un die Villegagnon acaba por renunciar i deixar l Brasil. Mas para Just i Colombe la scuolha stá feita. Ye cun ls Índios que decíden quedar i cuntinar a bibir.
I nun digo mais nada; nien cunto até l melhor.
Só bos digo mais ua beç que este lhibro ye un grande remanse, mui bien scrito, que mos trai un tema inda totalmente de atualidade: l choque de las culturas i la deficuldade que hai inda hoije an antender muita beç ls que son defrentes de nós.





2 comentários:

AF disse...

Buonas nuites Ana,

Bien lhembrada starás de que me oufreciste esse remanse na Páscoa atrasada, se nun m'anganho. Mais ua beç oubrigado.
Quiero dezir-te que inda nun l li todo, mas yá li l mais del i pouco falta. Ye todo cumo tu cuntas. Un remanse bien antressante.
Nun sei ye se la rezon de l éisito de l remanse an Fráncia ten a ber cula sue culidade, einegable, ou se ten a ber cula eideia de la «grande France» que lo atrabessa i tamien por ciertos ditos, deixados eiqui i alhi, cumo este:
«Cela fait trois générations que nous autres, Normands, allons là-bas chercher ce fameux bois rouge qui donne sa couleur aux toiles des frères Gobelins. Il faut toute l'effronterie des Portugais pour affirmer avoir découvert ce pays quand la verité est que nous y trafiquons depuis plus longtemps qu'eux» (p. 14).

Nun gusto desse ton eidiológico, mas bal la pena ler l remanse, cumo acunseilhas, Ana. Nun conheço la traduçon pertuesa, mas talbeç un die destes la ache nua lhibrarie. Ende eiqui benirei a dezir algo.

Amadeu

Ana disse...

Cela me fait bien plaisir de savoir que vous avez bien avancé dans votre lecture, cher Amadeu, et que vous êtes même sur le point d’arriver au dénouement. C’était un cadeau et c’est bien normal !

Pessonalmente, penso que las rezones de l éisito de l lhibro son : la culidade de la scrita, l enredo i l tema siempre de atualidade subre l choque de las culturas. Depuis talbeç ls Franceses gústen de Stória i só fázen bien.
Quanto al ton de l outor que acha eidiológico, cunsidro antretanto que nun se debe de minimizar la capacidade que era tamien la de ls Normandos, de ls Bretones (de Saint Malo por eisemplo), de ls Bascos i de mais outros Franceses inda (de La Rochelle tamien por eisemplo) de atrabessar ls ouceanos (particularmente l Atlántico) para atingir, cumo fui l caso de ls Pertueses i depuis tamien de ls Spanholes, las tierras de l Nuobo Mundo.
Basta lhembrar-mos-mos que ls Normandos por eisemplo son tamien decendientes de Bikings i cumo sabe, todo lhieba a crer que muito antes yá de Cristóban Colombo ls Bikings habien chegado a la América.
Depuis, todo ye ua queston de stratégia, de diplomacie, de sigilo, de antresses i tamien de cunflitos i de supremacie antre naçones.
L que baliu a Pertual nesse jogo geostratégico na altura fui aparentemente, cumo debe de saber, l papel mui amportante i mui positibo para Pertual afinal, que soubo zempenhar El rei D. Juan II quando fui assinado esse famoso Tratado de Tordesilhas.
Un rei que passou depuis a poner an causa la sclusibidade de la partilha de l mundo antre las dues naçones eibéricas fui precisamente Fraciso I° de França, l pai de Anrique II. Mas aparentemente yá era tarde !