14/12/07

Lhibartai Ingrid ! Lhibartai-la ! (cuntinaçon)

*
Fernando Botero, “Masacre en Colómbia”,
2000, Pintura (Óleo/Tela), 147 x 210 cm



(Cuntino aqui l miu testo yá que fui ampossible poné-lo todo dua beç)
[...]
Lhuitar hoije, a las claras i cun cumbicçon, pula lhibardade de Ingrid Betancourt i de ls 3000 refenes que ténen la bida deilhes antre las manos de las FARCs na Colómbia, nun será para l mundo anteiro (i nós tamien) ua maneira de lhuitar tamien contra todos esses tráfegos de drogas que custitúen ua praga para muitas famílias i muitas sociedades an todos ls países de l mundo?

Quien ye que se sinte totalmente de fuora?
You, nó. Ye por esso que mais quiero agir you tamien, tentando fazer qualquiera cousa…
Pouca cousa ?! Mas l que ye qu’amporta? Ye melhor fazer pouco do que nun fazer nada… I esse pouco, quien sabe, até ye capaç de ser muito…
Solo mais ua cousa. Ye ne l die 25 de Dezembre que Ingrid Betancourt faç anhos… Zde l die an que fui raptada, bai a fazer por cunseguinte seis anhos, drume quando puode i quando la déixan drumir (yá que las FARCs la oubrígan a eilha i als outros refenes a zlocar-se cunstantemente) nua maca, i solo ten para se tapar l casaco de ganga que tenie quando fui raptada… i parece, cumo eilha chegou a screbir nas poucas cartas que cunseguiu mandar a la família zde anton (mas cartas cun muitas páginas i mui eimocionantes cumo la última que screbiu), que las nuites son bien fries, giladas até, nessa selba de l zaspero, an pie de la Cordilheira de ls Andes… Alhá na Colómbia, bien loinge de nós… ou pul cuntrairo tan acerca, talbeç !
Lhibardade por cunseguinte para Ingrid i todos ls refenes de la Colómbia cumo de todos ls países de l mundo! Lhibardade para todos eilhes! Lhibardade!

N.B. Spero haber ajudado a sclarecer la situaçon: la repunsabilidade de l goberno de l presidente Alvaro Uribe (eileito dues bezes an cundiçones mais que suspeitas) an relaçon a la maneira cumo las cousas se pássan i l drama que bibe grande parte de ls Columbianos, hai yá agora mais de quarenta anhos, parece andescutible (Ye tamien la oupinion de toda la família de Ingrid Betancourt). I por atrás del, quien stá tamien? Alguns ou muitos até que nun s’ampórtan cun l que se stá a passar naquel paíç…
Nun quédemos anton de braços cruzados! Fágamos tamien qualquiera cousa para que seia siempre defendida la lhibardade! I la paç tamien. Lhibartai Ingrid! Lhibartai-la!

Ana, Millau (Aveyron, França), 14 de Dezembre de 2007.

2 comentários:

AF disse...

Buonas tardes,

Gustei muito de l tou testo, Ana [L segredo para séren mais cúrtios ye fazer bários, i salíren an dies seguidos]. Este blogue ten que ser pula lhibardade, an qualqueira parte de l mundo i seia cun quien fur.

Esse tema tamien ye mui falado eiqui an Pertual. L jornal EXPRESSO, que ye l semanário de mais grande dibulgaçon i anfluença an Pertual, trai hoije dues páiginas anteiras subre l tema, cul títalo «A cruzada da mãe de Betancourt». Apersenta cumo subtítalos: «Kirchener [la persidenta de Argentina] luta por Ingrid»; «A minha filha está no limite da sua sobrevivência», diç la mai. Apersenta un retrato mui grande de Ingrid, sentada ne l meio de la floresta, cun un pelo lhargo i mui triste, cara afilada, ls uolhos ne l chano. Ten tamien un retrato de la mai a mirar para un retrato de la filha. Faç tamien subressalir ls sfuorços de l persidente francés i l papel que puode tener Hugo Chávez. Queda bien clara la repunsablidade de Uribe, l persidente de la Colómbia.
Nunca ye demais lhembrar cumo l mundo stá cheno de sufrimiento, i este caso ye un modo de lhembrar esso mesmo. I nun hai eidiologies ou relegiones, séian l que fúren i séian quales fúren, que bálan un grama de sufrimiento houmano nien que bálan un grama de la denidade houmana.

Ana disse...

Oulá Amadeu,

Acho mui amportante que se fale subre l caso de Ingrid Betancourt ende tamien an Pertual i quedo cuntenta por saber l que fizo i tentará inda fazer l Expresso. Ye l jornal an lhéngua portuguesa que stá tamien giralmente presente nas bibliotecas de las ounibersidades, aqui an França, adonde eisiste un ansino de Pertués, cunjuntamente cun las rebistas Visão i Veja.

Sabe-se que que las FARCs yá respondírun a Sarkosy pedindo-le mais amparcialidade...

Nun hai dúbeda que l mais amportante ye l que diç, Amadeu : «I nun hai eidiologies ou relegiones, séian l que fúren i séian quales fúren, que bálan un grama de sufrimiento houmano nien que bálan un grama de la denidade houmana. »
Mas será que Sarkosy antende bien todo esso ? Nun sei.