05/10/11

LHAGOAÇA, TIERRA DE MIRANDa



Abaixaran-te las augas, l bigor
ua cuorda triste i sbranquenhada
apérta-te agora ls cunhos
i tu scuorres debagarico
nun Outonho que nun çcola de l berano

Anda triste l riu

Yá nun oubo l tou sereno cantar
que m´arrolha la lhembráncia
Mesmo al loinge
ne l assomadeiro de la cruç
beio un abismo de belheza que ye nuosso
que mos assigura an faias de sprança

Inda onte a la nuite, mesmo de lhoinge
te fui a bejitar
i nun siléncio que m’sdmirou
reparei qu'an remansos te deitabas
i, cula lhuna abraçada a ti,
relhuzies

Anda triste l riu

Lhágrimas arramadas an rumiacos de tristeza
muolen-mos la suidade
dun riu datrás altaneiro i atrebido
que cantaba i galgaba peinhas
nun sabido cantar d'amigo

Falta-te l'abundáncia que mana de l cielo
tarda l’auga que te lhieba l'amargura
i las cuordas de la tortura

Para adonde lhebórun la tua fuorça i alegrie
Qu'an abraços se fazie?

Nunca scabaran l tou suolo
porque an Lhagoaça i an Miranda
sós tu que scabas fondo
i ancho te fazes baliente

Por mais que de tristeza quergas screbir
hás-d' ir al renhon de l Ambierno
a saber de la fuorça i la zamboltura
i un cheiro de flor de laranjeira
chubirá las arribas
an Lhagoaça, miu bentre materno

I ls uolhos miraran
l berde azeituna de las oulibeiras
i la suabidade relhamposa de las lharanjeiras

De l fondo de tue cama cuntinará a rumper
la fuorça i l'oudácia dun riu D´ouro
para siempre an ti
lhuç i seiba de bida poder nacer

Teresa Almeida, 05-10-2011

3 comentários:

Unknown disse...

Teresa,

Gustei de l poema.
Lhagona - Lhagonaça :)

ACangueiro disse...

las cousas guapas son para ser ditas i l nuosso riu amansiado merece ser cantado assi.

Teneis que benir acá mais bezes.

Saludos,

antonho cangueiro

Teresa Almeida disse...

Bien hábades amigos.
Beisicos