20/03/09

Sou la dona primabera



Sou la dona primabera

Que acabei de chegar
Als mius queridos fragueses
Acabo de me apersentar


L eimbierno me chamou
Pus tenie que se ir ambora
Bin lhougo na mesma hora
I anton eiqui stou you
Mas l eimbierno por ende quedou
Gusta de mi cumoquiera
Deixa-me an paç sue fiera
Que agora ye la mie beç
I digo-te mais ua beç
Sou la dona primabera


Trago alegrie pa ls campos
Dou froles de la natureza
Ye cun toda la gentileza
Que entro an to ls cantos
Anté ne ls lhugares santos
You me fago anunciar
Pido para me çculpar
Puls nuobe meses de demora
Pus agora chegou la hora
Que acabei de chegar


Agora bin para quedar
I bos dar muita alegrie
Pus aqueilha eipedemie
Solo bos deixou azar
Mas el acabou de marchar
Agora you quedo cun bocés
De la cabeça anté als pies
Culs mius poderes debinos
Para alegrar ls çtinos
Als mius queridos fragueses


Trago ls paixaricos inda frius
Para cantar melodies
Será assi todos ls dies
Para fazer ls sous nius
Criar filhos cula grácia de Dius
Cula misson de cantar
Pa l anho hei de you boltar
Para bos tornar anton a ber
Pus ye esse l miu deber
Acabo de me apersentar


José António Esteves




1 comentário:

AF disse...

Caro amigo José António,

A las bezes até mos squecemos que antrou la primabera, esse tiempo an que todo renace. Ls buossos guapos bersos tráien la primabera cun eilhes i la fuorça de toda la natureza a arrebentar.

Un abraço,
Amadeu