23/09/10

Assi i todo que guapa ye la muntanha !



Hai modas que nun mos deixan andefrentes. You quedo siempre eimocionada quando oubo esta cantada an francés por un cantor que aprecio muito i de que yá falei neste site, hai poucos meses, poucos dies depuis de se haber morrido.
Data de 1964, l’anho an que miu pai fui pa la França i dous anhos mais tarde, era la nuossa beç: mie mai, you i mie armana...
Amenta esta moda ne l Outonho que acaba de chegar (l’altura an que nós tamien mos fumos pa la França), fala l cantor i tamien poeta (La lhetra ye de l'autorie del) de muitos, miles i miles de pessonas cumo nós, que nesses anhos sessenta fúrun deixando la sue tierra (i l sou paíç...) cula sprança (l’eiluson tamien por bezes) de cunseguir ua bida melhor... Mas "hai que saber l que un quier", diç Ferrat, i resumindo : hai que saber dar balor a la sue tierra i a las sues raízes. Todo esto nua lhéngua francesa cantada por un de ls melhores cantores franceses de la segunda metade de l seclo XX. Ua lhéngua que you mui rapidamente tentei traduzir. La traduçon puode nun star purfeita, sei esso bien; eisigirie ser trabalhada talbeç mais. Mas l Mirandés só stá aqui para ajudar. Spero que gusteis assi i todo i que tenga cunseguido ajudar a antender melhor.

La montagne / La muntanha
by Jean Ferrat

Ban deixando uns atrás de ls outros l sou paíç
para íren ganhar la bida
loinge de la tierra adonde nacírun.
Zde hai muito que sonhában
cula cidade i ls sous segredos
cula bida moderna i l cinema .
Ls bielhos nun era oureginal
quando anxugában maquinalmente
cun ua punta de la manga ls beiços
mas sabien todos por acaso
caçar la codorniç ou la perdiç
I quemer l queijo de cabra .

Assi i todo que guapa ye la muntanha !
Cumo ye possible un eimaginar
al mirar un bolo d’andorinas
Que l Outonho acabou de chegar ?

Culas manos anriba de la cabeça
habien carregado piedras
até chegar arriba de l cabeço
L qu' amporta ls dies ls anhos
tenien ua alma baliente
fuorte cumo ua cepa
Las binhas ban sendo abandonadas
L bino bai a quedar na pipa
Nun balie quaije nada
mas daba giente centenaira
até un nun sabie que fazer cun tanto
quando el nun daba cabo de l miolho

Assi i todo que guapa ye la muntanha !
Cumo ye possible un eimaginar
al mirar un bolo d’andorinas
que l Outonho acabou de chegar ?

Dues cabras i tamien alguns cordeiros
un anho buono i l outro nó
i sien férias i sien passeios
las rapazas quieren ir al baile
Nun hai nada mais normal
que querer bibir la sue bida
La bida deilhes: serán polícias ou funcionairos
l neçairo para sperar sien se preocupar
que la hora de la reforma chegue
Un ten que saber de l que gusta
i tornar pal sou apartamiento
quemer pito cun hormonas

Assi i todo que guapa ye la muntanha !
Cumo ye possible un eimaginar
al mirar un bolo d’andorinas
Que l Outonho acabou de chegar ?


Ils quittent un à un le pays
Pour s'en aller gagner leur vie
Loin de la terre où ils sont nés
Depuis longtemps ils en rêvaient
De la ville et de ses secrets
Du formica et du ciné
Les vieux ça n'était pas original
Quand ils s'essuyaient machinal
D'un revers de manche les lèvres
Mais ils savaient tous à propos
Tuer la caille ou le perdreau
Et manger la tomme de chèvre

Pourtant que la montagne est belle
Comment peut-on s'imaginer
En voyant un vol d'hirondelles
Que l'automne vient d'arriver ?

Avec leurs mains dessus leurs têtes
Ils avaient monté des murettes
Jusqu'au sommet de la colline
Qu'importent les jours les années
Ils avaient tous l'âme bien née
Noueuse comme un pied de vigne
Les vignes elles courent dans la forêt
Le vin ne sera plus tiré
C'était une horrible piquette
Mais il faisait des centenaires
A ne plus que savoir en faire
S'il ne vous tournait pas la tête

Pourtant que la montagne est belle
Comment peut-on s'imaginer
En voyant un vol d'hirondelles
Que l'automne vient d'arriver ?

Deux chèvres et puis quelques moutons
Une année bonne et l'autre non
Et sans vacances et sans sorties
Les filles veulent aller au bal
Il n'y a rien de plus normal
Que de vouloir vivre sa vie
Leur vie ils seront flics ou fonctionnaires
De quoi attendre sans s'en faire
Que l'heure de la retraite sonne
Il faut savoir ce que l'on aime
Et rentrer dans son H.L.M.
Manger du poulet aux hormones

Pourtant que la montagne est belle
Comment peut-on s'imaginer
En voyant un vol d'hirondelles
Que l'automne vient d'arriver ?



2 comentários:

"Scacição" disse...

Mui guapo Ana!
Gustei mesmo de oubir y ler an mirandés i an francês este poema del grande Jean Ferrat que tanto diç!
Bien haia!

Ana disse...

Bien haias, Conceição !

Quedo cuntenta por saber que tamien gusteste. La traduçon ye que merecie ser inda trabalhada.

Inda fui ne ls anhos 60 que bós tamien fustes pa la França, nun fui?

Tamien speramos por mais poemas ou testos de la tue outorie.

Un abraço

Ana Maria