08/07/08

Cumo un riu

Las Puortas de Rodan (Portas de Ródão)



Ls retratos que eiqui quédan son dun sítio que le cháman Puortas de Rodan, ne l riu Teijo ne la bila bielha cul mesmo nome (V.V.R.). L mais cierto ye las personas percuráren porquei deixo eiqui ls retratos i por bias de quei scribo este testo an mirandés sendo un lhugar por muita giente coincido i de que stá tan loinge de Miranda. Las rezones até puoden ser pequeinhas, nun fusse you ser mirandés i l miu tino i pensamiento star siempre nua percura de asparcéncias cula mie tierra, cultura i lhéngua por adonde ando. I fui l que m’acunteciu este die que besitei este lhocal marabilhoso de Pertual.
Lhougo que mirei aqueilhas arribas de l Teijo nesse sítio, las arribas de l Douro (Miranda) adomórun ls mius pensamientos. Miraba-las i quanto mais miraba mais asparcéncias ancuntraba. La natureza tenhiu las caras destas peinhas de la faia dun amarielho tan armano que solo se squeciu de ende zenhar un número cumo l d’alhá. Alguns abuitres i águilas agarrában l sol de la purmanhana, anquando outros yá çcrebien buoltas ne l cielo, afirmando que esse adomínan eilhes.
Las taludas peinhas que le dan l nome a este sítio an forma de puorta, tamien mos rebela la fuorça dun riu que nun se poupou a sfuorços al lhargo de muitos milhones d’anhos para bencir la dureç de tan fuorte sbarro. Eiqui lhembrei-me doutro riu, l riu por adonde quier i yá cuorre la mie lhéngua mai, l mirandés. Este riu que an beç d’auga lhieba palabras screbidas an mirandés. Este tamien ten que tener la fuorça i l tamanho dun Teijo ou Douro para bençir la dureç de l çcoincimiento, de ls muitos anhos d’abandono i de l zprézio que inda hoije ls repunsables de la cultura i ansino deste paiç bótan. Mas cumo siempre fazírun ls rius, scabórun i picórun la dureç de las peinhas i abrírun camino sien nunca s’antimar a nada, tamien ls mirandeses ténen que tener la sue caneta i lhápeç cumo l pedreiro tenie la sue maça i picon.
Ende (V.V.R.) l riu lhieba ua paç de meter ambeija a quienquiera. Quien l bei i nun steia d’atalaia nun dá por nada, mas fai-lo porque yá benciu, yá naide le cerra la puorta. Ye ende que nós tenemos que chegar, i até nun tener la certeza que nun cérran la puorta al nuosso riu tenemos que fazer cachoneiras de scrita, ansino i dibulgaçon, siempre mais i melhor, ponendo l mirandés an todo l que fazirmos i ne ls lhugares adonde furmos.
Estes séran tamien ls modos de houmenagear quien naciu hai 150 anhos, i pouco apuis dou a coincer l mirandés al mundo.



Abuitre agarrando sol



Sem comentários: