06/09/14

Caminada pul termo



https://www.facebook.com/media/set/?set=a.360585050760146.1073741852.259918887493430&type=3&uploaded=108


Un de ls momientos mais deseados ne ls beranos, nun quiero dezir que l almuorço, la missa, la porciçon, l peditório, l arraial nun l seia tamien  na temporada de las fiestas, por to l mundo an special por todos i todas aqueilhes i aqueilhas Zenizienses que bíben l anho anteiro fuora de l’aldéa, ye l’hora de la partida pa la caminhada pul termo.

Estas caminhadas son para muitos ua spece d’ajustar cuontas.

 Esta caminhada pul termo i que ténen l oujetibo de passar por sítios i lhocales determinados puls ourganizadores, son tamien sien selombras de dúbedas lhebar to ls participantes a tener un cuntato cun esse ditos lhocales que siempre fúrun amblemáticos.

Ls balhes, fuontes i lhagonas, caminos, caleijas i ancruzilhadas, baixas, cabeços i cruzes que ne las redadeiras décadas stubírun choramingando giente porque quedórun sien buiadas nien buieiros, sien canhonas nien pastores, sien aradores nien segadores, ténen nesse momiento la besita perbileijada de ls caminhantes.

De ls caminhantes ua buona parte ye ber-los chamar puls sous decendientes (filhos, filhas, nietos i nietas) para les apuntar las paredes, fincones i marcos de las debisones de las tierras i lhameiros, i mais que todo esso ye ber-los a cuontar las cuontas que a esse cacho de termo stan lhigadas, ls modo cumo ls fúrun passados porqui, cuontas que cumpónen ua buona parte de las sues purmaberas, puoden nun cuntar todo que nun hai bagar, mas ua cousa ye cierta la mimória bieno al de riba, la cumbersa fizo-se, i ye esso que tem segneficado.

Astanho, la buolta apuis de l ajuntouro, ne l terreiro de l salon de l’Associaçon Sol Nascente, fumos até la Capielha, agarrando l bien conhecido Caminho de Malhadas até las Funtácias, ancruzilhada d’Ourrieta Ferreiro até l balhe, fuontes i lhagona de Rodilhon atirando até la Cruç de Lhambedeiros, tamien conhecida Cruç de ls Chanos (yá só hai alhá la piedra d’aciento), apuis passando pula caleija de la Pincha, até la lhagona de Baixa Martino, atiremos até la Cruç de las Guiras, tamien conhecida pula Cruç de la Rata, passando pula Chaneira, Cabeço de la Cabanha até la Lhagona de la Chana (ende fui la paraige para to l mundo dar un muordo i agarrar fuorças, l’ouganizaçon lhebou la cerrona cun todo de l melhor). Partimos a caras al balhe i lhagona de l Chafariç, passando por Bincosa, ancruzilhada de l Pandon, Bal Farto i Ramalhal, até l terreiro de l salon de l’Associaçon.

Cumo podeis ber, todos este chamadeiros, só nun dízen nada als mais nuobos, porque als outros eilhes son un mundo de bibéncias i de lhembráncias, até mesmo aqueilhes que por bentura dízen que la sue tierra yá pertence al passado, l passado nunca se muorre de todo. I se cuntinarmos a fazer estas caminhadas, culs nuossos decendientes, cuntando i passando l teçtemunho mais certeza tenemos que bien debrebe nun se muorrerá.


 (Faustino Antão)

2 comentários:

Daniel C.da Silva disse...

Um curioso "dialecto", este mirandês ;)

leonardo antao disse...

Buonas nuites Faustino,

Que grande alegrie ber tantos zenizienses a caminar pul termo de Zenízio!

Cumbíbios cumo este cuntribuen muito pa la tranquilidade, harmonie i felcidade de la quemunidade zeniziense.

Un abraço
Leonardo