12/04/12

CULTURA MIRANDESA

FOLARES I FORNOS COMUNITAIROS

Esto de cultura ye cousa cumplicada para ls doutores i anteletuales. Pássan até l tiempo a dar defeniçones de la palabra – “cultura” por nun s’antendéren, para quanto mais sabéren l que ye cultura. Anton quando se trata de cultura de ua cierta region, an beç de bibíren essa cultura pónen-se de fuora a screbir subre eilha ó a dar cunfréncias de l que l parece, ó de l que oubírun dezir. Tamien hai ls que la bibírun por algun tiempo, mas deixórun-se aculturar por las ounibersidades ò por antresses i perdírun las raízes dessa cultura. Chamo-le you “ls anxertados”.
Cula nuossa lhéngua i la nuossa cultura mirandesas bai assucedendo l miesmo.
Fálan de folar i de fornos comunitairos sien sabéren de l que fálan.
Folar fui siempre cousa de ricos i que l pobo nunca soubo l que era i hoije, se l come, ye porque l compra i passou a ser moda. La giente que fazie pan, si, porque nien toda la giente tenie grano pal fazer, alhá metie un cachico de quenhon nun bolho, quando inda nun le tenie acabado, para un die nomeado i pal ninos.
Fornos comunitairos tamien ye outro mito que se quijo traer para la politica cumo cousa de squierda, talbeç por pensáren que comunitairo tenie algo a ber cun comunismo, parecença de palabras.
Ls fornos ó eran de meia dúzia que l habíen feito, amassando cada un, nun die marcado, ó eran dun rico que cobraba ua fogaça para alhá fazéren l pan. Ye que nien toda la giente tenie un buraquito decente para dromir i tener la cria, para quanto mais fazer forno.
L pan era centeno, passou a ser trigo, nó cumo alguns dízen por ser melhor ó de ls ricos, mas por bias de ls carniçuolos. Ls carniçuolos sálen na spiga de l centeno i ye ua droga que an grande cuntidade pon las pessonas tontas. Habie que sustituir la Centeno, que al trilhar tenie siempre carniçuolos amisturados. Porque l’anformaçon nun chegaba facel i habie quien negociasse la farina sien s’amportar cun esso de scolher les carniçuolos, habie que demudar pal trigo. habie que habituar a comer trigo, ls ricos sáben siempre purmeiro de las amboras, fúrun ls purmeiros a demudar. Tamien agora assi assocede cun quien come a la mesa de l poder, sáben purmeiro de ls sussidios. Tamien ye por esso que todos quíeren ser ó fazer partes de las anstituiçones.
La grande riqueza de l pobo era la sue lhéngua, que bino de l lhatin popular, i fazer filhos. Tamien la lhéngua nada tubo a ber cun doutores ó lhibros, mas fui la fala de todos ls dies que la guardou. I fúrun ls probes, que ls ricos yá queríen falar grabe. L lhatin chegou eiqui quanto a mi, percipalmente por trés rezones, mas you nun sou antendido, desso solo ls de l “jet-set de la lhéngua” ye que sabe.
Mas siempre puodo dezir essas tréss rezones:
La purmeira fui l’ampério romano tener dominado administratibamente esta region durante sieclos. Beia-se l que acunteciu culs pobos latinos i cun ls administrados puls paízes ouropeus por esse mundo afuora. La lhéngua deilhes alhá stá, inda que cun l que cada pobo l acrecentou.
La segunda fui l’antegraçon de ls homes nas legiones romanas i que quando regressában, fazíen cumo hoije fázen ls eimigrantes.
La treceira fui la relegion Cristiana, que oubrigaba a rezar an lhatin.

Al sabor de la pluma!

José Almendra

12-04-2012 14h24m (testo nó corregido, pude tener erros de sintasse i de forma)

(cuntina)

1 comentário:

Tiégui disse...

Un fornu cumunitariu an Cicuiru hai un. Mesmu se dantes yera d'un ricu. Y quandu digu dantes, quiêru dezir hai 300 añus.

Al fular, cume se fazie dantes, nun llevaba uôvus. A nun ser un nu méyu la fugaça. Se'l fular nun llevaba muita carne, toucinu si llevarie, se no, nun se chamarie fular.

Cultura mirandésa ? Si mas an tiêrras de Llion tamiên yê la mesma antiga cultura, habera que l'achar dalgun nome difrente...