17/07/15

fai me falta la tue fisica perséncia


nobielho de nubres i pensares. anubrados pensamientos. assopra le un airico i pónen se a bolar. mais nubres, outros pensares. nun çcansan: nubres i pensares; pensares i nubres. mas que grande salgalhada. alba, quelor de la niebe, la nubre; scura, carregada i negra, la nubre. çpeijan mimórias de mimória las carapucicas de mius dedos ne l teclado negro do computador i ende la pantalha amostra pensares anubrados.
nun puodo tener outra mimória: tou sunriso, tues palabras de fuorça i animo. retumban bózios de delor i siléncio. mas buer de bruços i d’ambuças ne l rieiro de tous ansinamientos, ye sacar a cada die fuorça i ganas de bibir: tou eisemplo. fai me falta la tue fisica perséncia.


1 comentário:

franciscobelharino disse...

Guapo Antonho,
Fai muita falta a todos ls amigos de la Lhéngua i Cultura Mrandesa i, an special als amigos mais chegados.

Un abraço,

francisco