Fúrun las palabras
que arrimórun las nuossas bidas,
an tiempo an que fugies i,
a miu passo mais sereno,
tamien you iba fugindo.
Tenies priessa, siempre priessa,
registente que nien peinha,
de la mais ferreinha,
spierto que nien fuonte
que mais a la nuite
mana.
Faziste de las palabras
çudas adonde te refrescabas,
assomadeiros por adonde biajabas,
çeçon cun que t´alimentabas,
jinela por adonde t´
assomabas
i las cunsemiçones
ampuntabas.
Fugies
i fazies de las
palabras
cumbustible
para dar fuorça al tou fugir.
Cuntínan-te a cascalhar na cabeça
las palabras
i fazes agora deilhas caiatas
para trabar,
amparos pa la piedra a sfarelá-se.
Nun hai an ti priessa, mas ourgéncia…
L´ourgéncia de cada sfregante
para cada sfregante
an palabras eiternizar.
Sem comentários:
Enviar um comentário