27/01/11

Un abade chamado Sardina

Giuseppe Arcimboldo, "Auga", 1566,
Kunsthistorisches Museum, Viena.

Inda nun tube tiempo de ler todos ls artigos, testos, decumientos i arquibos que Amadeu i Alcides yá punírun ne l site que cunsagrórun al abade Manuel Sardina de Samartino mas yá me dei de cunta que eisísten afinal bariaçones an relaçon al nome dessa personalidade: "Sardinha" quando l chamamos an pertués, "Sardina" an mirandés, mas tamien afinal : "Sardenha" i claro que esta bariante faç pensar eimediatamente ne l nome dessa ilha de l Mediterráneo i até de ls sous moradores, ls sardos (Quien ye que me diç se ye possible dezir tamien cumo an pertués : "habitantes"?). I esta última bariante que acaba por ser tamien un topónimo i nó solo l nome dun peixe (d'auga salgada) puode tener a ber puls bistos cula eitimologie lhatina mas tamien griega de l nome desse peixe, la « sardina », que ye pula cierta un de ls mais cunsumidos ne ls países mediterránicos inda hoije i an Pertual tamien afinal, zde tiempos eimemoriales, pul menos zde la Antiguidade.
Tamien por esso l nome desse abade, mesmo sien inda saber quaije nada subre el cumo ye l miu caso, nun puode passar zapercebido i chama lhougo l’atençon : Sardina ! Mirai que !
Mas an ningun caso esso mos puode tirar la gana de ler todo l que dízen, amóstran i splícan Amadeu i Alcides nesse site
eiqui dedicado a esse abade i you, anque yá tenga ampeçado a ler mas inda mui pouco i yá uns dies, lhembrei-me quando tornei hoije a dar alhá ua rápida spreitadela (a tal punto que a estas horas yá debie de star a dormir; ampeço a trabalhar a las uito quando seran ende solo las siete... de la manhana, claro!)... lhembrei-me, staba you a dezir assi i todo, hoije, desse pintor quinhentista genial chamado Giuseppe Arcimboldo, nacido an Milano, na Eitália, i que tubo cumo mecena, antre outros, l amperador Rodolfo II de Áustria de que aqui falei hai poucos dies, anque mui rapidamente porque la mie antençon fui subretodo falar, nesse miu testo, de l rei D. Sebastian que fui tamien aquel a partir de l qual ampeça toda la stória dun cierto rinoceronte cuntada, cumo bos cheguei a dezir, pula francesa Catherine Clement, nun lhibro eiditado, na traduçon pertuesa, hai poucos meses, pula Porta Editora cul títalo de Dieç mil guitarras (An pertués: Dez mil guitarras).
Passa-se que ne l sou lhibro, l’outora tamien fala de l pintor eitaliano Arcimboldo (an special na p. 235, ne l testo oureginal, an francés), l outor desse quadro facinante (antre outros) cul títalo de « Auga » cun essa cara representada solo cun peixes, crustáceos i outros motibos marinos… Mirai que!

I dezir qu’inda nunca fui nien até l’Eitália, nien até la Áustria ! Mas até l museu de l Louvre, an Paris, por acaso si i mais dua beç; ye alhá que stan spuostos quatro outros afamados quadros desse pintor que represéntan de la mesma forma, mas cun eilementos de la flora, l’alegorie de cada ua de las quatro staçones. Spero que yá téngades tenido, bós tamien, la suorte de ls poder ber i admirar un die ou até mais que un die.

Mas a Samartino, tamien yá alhá fui… mas sien saber que fui nessa aldé que bibiu un cierto abade chamado Sardina: Manuel Jouquin Sardina! Yá ye tiempo anton de saber mais subre el. Bien háiades anton Amadeu i Alcides ! Nun mos fáltan inda bien cousas antressantes para ler !

3 comentários:

leonardo antao disse...

Buonas nuites Ana,

Neste die de l 12º anibersairo de la nuossa lhéngua-mai la mirandesa, ye para mi un grande prazer ambiarte esta “frol” para te felicitar por teneres cunsagrado al abade Manuel Sardina de Samartino este antressante testo d'ambestigaçon stórica i lhenguística.

Parabienes Lhéngua Mirandesa!

Un abraço
Leonardo

Ana disse...

Bien haia, Leonardo, mas sabe: las pequeinhas i rápidas ambestigaçones que cheguei a fazer para screbir este miu mui modesto testo son bien pouca cousa acumparado, segundo me parece, cun todo l tiempo que Amadeu i Alcides yá cunsagrórun i cuntínan a cunsagrar puls bistos al studo de la obra i de la personalidade desse abade Sardina. Dende l antresse que tenemos todos, nós que gustamos de la lhéngua mirandesa i de l nuosso terron natal, de ler i de mos antressar por essa obra i todo l que eilha puode transmitir i ajudar tamien a antender mesmo ne ls dies hoije.
Passa-se por outro lhado que gustei tamien de ler l lhibro de Catherine Clément que acabei de ler nun hai muito tiempo i cun l qual daprendi muita cousa. Fui essa leitura que me lhebou a pensar an Arcimboldo i nesse quadro « Auga »... i a stablecer ua relaçon (Talbeç ampossible !) cul abade de Samartino. Mas ua cousa ye cierta: hai que ancuntrar maneira, i tiempo subretodo, para ler l que Amadeu i Alcides mos quejírun eilhes tamien transmitir : guapas froles... i perlas até quien sabe.

Un abraço Leonardo.

leonardo antao disse...

Buonas tardes Ana,

Ye guapo ser-se modesto, mas la cantidade i dibersidade de testos i comentairos que bós teneis scrito neste Froles, permite-me cuncluir que sodes ua buona ambestigadora de la lhéngua mirandesa, ambora , neste causo, seia berdade que Amadeu i Alcides son ls maiores ambestigadores de l'obra i de la personalidade de l'abade Sardina.

A propósito de guapas froles, eiqui bai ua pa l die d'hoije, 12º anibersairo de la lhéngua mirandesa :

Solo tu sabes Lhéngua-Mai,
Quan grande era l prazer,
Quando Amadeu mos ansinaba,
Cumo te debíamos screbir.

Un abraço,
Leonardo