07/09/18

L buraco de la moura



Ye yá manhana, 8 de Setembre, l'apersentaçon de la Antologie de Outores Stramuntanos, Durienses i de la Beira Stramuntana, na praça de Lagoaça - la mie tierra.
De la mie parte lerei la páigina  209.


L lhocal era cuorpo anteiro. Alboroto de l sentir.
I la canícula de l die era eilhi que se znudaba.
Al fondo la cicatriç i la sede. Santa la fuonte,
metida ne l fragaredo. You solo spreitaba
la gruta fonda i scura. Amaba la melodie
daquele filo d'auga. I la ternura stremuntiada.

I quando la tarde amolhecie perdidamente
i ls quemidos atiçában la gana, era eilhi
que se gustában ls melhores fruitos de l mundo.
Douro. A la cierta. Nien ls diuses rejistien.
Pagones ó nó. Spácio-apariçon. Moura zancantada.
Que ls houmanos diuses son, an folga de las segadas,
de las eiras i de las parbas. Tiempos que yá alhá ban.

I l berso ye agora tornar, einauga de mimória.
Zafio ancuntido. Bino çtapado.
Mistério aclariado. Lhino stendido. Brancura eimaculada.
Paç i spada. Ye fin d’ampreitada, seda i frescura.
Piel dóndia.Prefume i flor de l die.


Teresa Almeida Subtil

Sem comentários: