21/10/09

UN DIE SIN BRILHO...




Acordei, l die staba triste,
Sin brilho. L sol scondiu-se
por antre las nubénes
i dou lhugar a la chuba fourte i airaçadas.
Dies cinzentos…
Que sfrian emoçones
I adrumecen ls sentimientos.
Nun quiero sentir monotonia,
Quiero ber las quelores de l die,
Poder correr, saltar
E nun tener de acordar
Oubindo l’aire a soprar.
Ben sol! Trai-mos la tue lhuç,
Las tues quelores, l tou calor!
Lheba de nós esta chuba,
Que juntantamente cun l’aire
acorrentan nuossos pies,
ye ampossible caminar.
Quiero poder ber l mar
I an sues óndias l sol a brilhar!
Quiero poder ber las streilhas
Nas próximas nuites de lhuar!
Bai-t’ambora chuba,
Eiqui nun ye l tou lhugar!
Deixa l sol salir de la nubres,
Para quelorir l nuosso die
cun l sou brilhar
e que puoda, finalmente
ls noussos coraçones acunchegar!

Sem comentários: