La frol de l camino
Pul camino la frol abierta
Que ne l coraçon d'un spierta
La gana d'alhá s'acunchegar
Pra que naide la baia a smagar.
Stribada dun charco d’auga
Naciu fugida dua parba.
Pulas manhanas grácias a l’ourbalheira,
Que l sol, deilha de-lei, fizo ancarrapitada an yedreira.
I strunquei-la i cula mano amouchei-la
Cul miedo qu’apanhasse friu pula Costanielha.
Que pula beiga curri i an casa cheguei.
Al lhume, de l friu la lhibrei.
Mas la natureza ye cabrona
Qu’eilha sabe i nu’l perdona
Baia que puchára !
Ya fizo de la mie frol murcha.
Que ne l coraçon d'un spierta
La gana d'alhá s'acunchegar
Pra que naide la baia a smagar.
Stribada dun charco d’auga
Naciu fugida dua parba.
Pulas manhanas grácias a l’ourbalheira,
Que l sol, deilha de-lei, fizo ancarrapitada an yedreira.
I strunquei-la i cula mano amouchei-la
Cul miedo qu’apanhasse friu pula Costanielha.
Que pula beiga curri i an casa cheguei.
Al lhume, de l friu la lhibrei.
Mas la natureza ye cabrona
Qu’eilha sabe i nu’l perdona
Baia que puchára !
Ya fizo de la mie frol murcha.
Tiégui Albes, 27 de Febreiro dal 2009, Paris.
Sem comentários:
Enviar um comentário