15/01/11

Dieç mil guitarras



L que acunteciu al rei D. Sebastian? Zaparciu? A sério? Na batailha de Alcácer-Quibir an 1578 de que el fui pula cierta un de ls respunsables percipales, el que quijo ampreender ua nuoba cruzada… Zaparciu, esso naide l nega, mas cumo ye que nunca ancuntrórun l cuorpo? Cuorpo de rei!… rei-moço que solo tenie 24 anhos de eidade, nieto de D. Juan III i de l amperador Carlos V, i que nun chegou a deixar hardeiros. I fui por bies dessa derrota i de l zaparcimiento desse rei (Nunca se soubo mais del ?!…) que Pertual, dous anhos depuis, perdiu la sue andependéncia i passou sob domínio spanhol, durante 60 anhos…
Cunheceis la stória !

Fui esse período que tamien antressou ua francesa chamada Catherine Clément que fui a saber de testos, lhibros, testemunhos i mos cunta l que, segundo eilha, acunteciu al rei D. Sebastian (Mui antressante, facinante até! Zaparciu, si, mas…) neste romance de que podeis ber la cápia de la traduçon pertuesa :

I caso yá bos téngades squecido :
Morrírun nessa batailha que decorriu ne l Norte de Marrocos quaije 10 000 pertueses antre ls quales mercenairos eitalianos, spanholes, almanes, walones i muitos mouros que stában ende para ajudar l rei de Pertual mas tamien un sultan, ribal de l rei mouro que eilhes habien ido a cumbater… 10 000 muortos só de l lhado pertués i mais inda ls que fúrun capturados…
10 000 que lhebában, muitos deilhes, cumo cunta l’outora talbeç tamien metaforicamente, ua guitarra:

p. 173 (ed. francesa): "Sur le champ de bataille où pourissaient les morts, les paysans trouvèrent dix mille guitares"

"Ne l campo de batailha adonde apodrecien ls muortos, ls lhabradores ancuntrórun dieç mil guitarras"...

I nun digo mais a nun ser esto :
Adorei este lhibro que li nun hai muitos dies, na berson oureginal, quier dezir an francés que saliu, an Febreiro passado mas que nun tardou a salir depuis an pertués i a ser apersentado an Pertual cumo podeis ber tamien neste bídeo (Só que nun se bei la eimage toda, mas se furdes a ber l segundo que pus depuis an linha, ne l fin, bei-se que ye possible pedir para ber tamien este purmeiro bídeo, i normalmente an mais buonas cundiçones ) :




I se nun bos amporta que nun haba legendas cun la traduçon pertuesa, bede tamien este, todo an francés :



I quanto al anredo, esta apersentaçon que ancuntrei neste site eiqui tamien me pareciu antressante:

«Marrocos, 1578: dieç mil guitarras jázen al abandono ne l campo de batailha de Alcácer-Quibir. D. Sabastian zapareciu. Muorto ó bibo? Hai quien spere por el… Al cuntar-mos essa spera, Catherine Clément ouferece-mos ua truculenta galerie de retratos dua Ouropa an mutaçon: l peso de ls Habsburgo, la bioléncia de las guerras relegiosas, la loucura de l Amperador de la Áustria, la rebelion de la moça reina Cristina de la Suécia i la sue paixon por Descartes. Cumpuosto cumo ua ópera, cheno de fantasie i de berdades pouco coincidas, l romance dá boç a personaiges memorables, cumo esse famoso rinoceronte qu'atrabessou la Índia an toda la sue anchura i que, depuis de haber nabegado de Goa para Lisboua, se ancontra anjaulado para deleite de soberanos: un moço rei pertués, un bielho rei de Spanha, un amperador alquimista, ua reina bárbela.»

[An pertués:

«Marrocos, 1578: dez mil guitarras jazem ao abandono no campo de batalha de Alcácer-Quibir. D. Sebastião desapareceu. Morto ou vivo? Há quem espere por ele…
Ao contar-nos essa espera, Catherine Clément oferece-nos uma truculenta galeria de retratos de uma Europa em mutação: o peso dos Habsburgo, a violência das guerras religiosas, a loucura do Imperador da Áustria, a rebelião da jovem rainha Cristina da Suécia e a sua paixão por Descartes.
Composto como uma ópera, pleno de fantasia e de verdades pouco conhecidas, o romance dá voz a personagens memoráveis, como esse famoso rinoceronte – que atravessou a Índia a toda a largura e que, depois de ter navegado de Goa para Lisboa, se encontra enjaulado para deleite de soberanos: um jovem rei português, um velho rei de Espanha, um imperador alquimista, uma rainha bárbara.» ]


Amigos, podeis tener la certeza ! Las francesas (i ls franceses, tamien bos poderei dar probas!) apaixónan-se por bezes por Pertual i la sue Stória i de que maneira! Purparai-bos! Ides a gustar de la Stória de l nuosso paíç i de la Stória an giral inda mais que antes !

Mas para yá… se dezirdes: biba las Francesas ! Só tenereis rezon !

Sem comentários: