30/08/09

Çpedida!





Hoije, mais ua beç, çpido-me de ti Praino miu,
proua de ua bida.
Nun ye bien ua çpedida, ye ua forma de partida,
temporária, nun ye defenitiba cumo tantas outras an que parti
Mas siempre tornei, cada beç cun mais soudades i nostalgie,
de l die a die, de l tiempo que yá passou, de la mie anfáncia, de la mie bida.
Ah, se you podisse bolber atrás! Regressarie?
Talbeç! Tenerie mudado la mie bida.
Mas, naquel tiempo, nun sabie que un die,
Sentirie la nostalgie de nun te ber, de te perder!
Perdi-te quando parti pula purmeira beç, an busca de sabedorie.
Nunca pensei deixar-te, sali a la deriba,
Inda pensei bolber un die
I siempre tornaba, mas cun data de salida.
Sabes, Praino miu! You torno todas las nuites,
An forma de magie, quien dirie…
Cerro ls uolhos i alhá stou you, nua guapa nuite de lhunar.
Beio la streilhas a relhuzir,
Sinto l'oulor de cada ganado
Que buolbe de cada lhado.
Al lhoinge, oubo ua guapa melodie,
Son las bacas que, cun las sues squilas
Fórman ua guapa sinfonie.
Eilhas que drúmen ne ls curtineiros
Até ser de die.
Tamien l oulor de l feno i de la palha,
Me fai lhembrar la gente que ende tanto trabalha.
A la lhuç de l lhunar, percuro todos ls carreirones que, d’antigamente, percorrie
I que tan bien conhecie
Mas que yá nun eisísten mais, hoije an die!
Abro ls uolhos, yá stou loinge…
Fui-me ambora mas pormeto que bolberei noutro die.




1 comentário:

"Scacição" disse...

Isilda,Esta çpedida calece l coração:)

Bai mas buolbe!

Bien haia!