09/09/08

Registros que registírun



Se you dezisse que nun m’amporto l que era i l que será ne l die de manhana, da adonde bieno i par adonde bai la mie aldé, staba a dezir ua grande mintira i tamien nun rebelaba ser un bun filho.
Naci i medrei an Zenízio, nun puodo dar-le tamanho zgusto i eilha nun l merece. Quando se gusta, gusta-se siempre i de todo, bielho i nuobo, de l que fui i será. Assi acuntece cumigo: gusto de ber las marcas, las riscas d’antigamente, doutros seclos datrás, nas puortas, portaladas, jinelas, fuontes, chafarizes, Eigreijas i Capielhas. Tamien gusto de ber las casas i las paredes amanhadas, las rues lhimpas i las bordas cun arbles i froles.
N’aldé, la capielha de San Ceriaco ten ua piedra cula era de 1262; nua puorta anriba de las scaleiras de tiu Fracisco Martino la era de 1762 mais uas lhetras; l arco (andentro) de l’Eigreija Matriç; la era de 1787; nas portaladas de l palheiro de tiu Agrepino Raposo la era de 1797. Isto para falar de las mais arreculadas, i muitas mais eras i riscas dinas de séren miradas haberá por alhá, scundidas de las bistas. Dou un eisemplo, la fuonte de ls Raposos nun fui capaç de saber la era porque stá atulhada cun silbeiron i juncos. Bien debrebe bou a screbir i amostrar ls retratos subre l stado deilha. Porque de l percípio de seclo atrasado hai ua cemba de eras, por todo al que ye puorta. You gusto de las ber, quando las miro bou-me para un tiempo bien datrás, que nun bibi mas que lo eimagino grácias a estas seinhas. Assi cumo miro para las angúrrias dua abó i me merécen respeito tamien estas eras i riscas que ls lhaboriados de las piedras de las puortas, portaladas i jinelas l fazírun. Estes registros puostos por manos alblidosas de pedreiros a la fuorça de maças i punteiros stában para aquel tiempo cumo stá hoije l registro nun cumputador, se nun l habíssen fazido nun podiemos falar deilhes nien marcado l sou lhugar cumo se fai hoije al grabar ua cinta.
Merécen de nós ua admiraçon i poné-las a çcubierto, déixan an todos un marco de l tiempo. Cun eilhes puoden-se fazer cumparanças i fazer cuontas. Tamien ye grácias a esses registros que se çputa i dá un lhugar ne l tiempo a las cousas, se dá sentido a la Stória i a la houmanidade. Nun ls apagar ye un ato de respeito para culs que las fazírun i para las giraçones que han de benir, pa la mimória coletiba, l património i la cultura. You cuido que yá to l mundo ten cuncéncia de l sou balor i las respeita.
Amanhar ua casa, ua rue, un camino ou ua puonte puode fazer-se sien çtruir, anterrar ou apagar este património que mos bieno de ls nuossos abós. La rejisténcia destes balores nun se fai solo por eilhes, percisa de la nuossa ajuda.
I mais, l antigo cul nuobo até se dan bien, que you saba nun hai demandas antre eilhes.





Sem comentários: