27/09/08

La Sesta palhestra de mirandés (2)


(cuntinaçon)




La Tierra de Miranda era atrabessada por ua strada secundaira que fazie la lhigaçon a la 17ª Bia Romana que iba de Braga, capital de la Galécia a Asturica, capital de Astures. Essa bia passaba por Chabes, Bergáncia, Gimonde, S. Juan de Palácios, Deilon nun sítio chamado Angueira, atrabessaba l riu Maçanas, iba a S. Bitero i seguie anté Asturica. Outra Bia Romana, datada de ls seclos I-II, benie de l Sul, era l Carril Mourisco. Passaba l Douro an Barca d'Alba, benie por ende arriba, passaba na Tierra de Miranda an Trabanca, Sendin, Prado Gaton, Fuonte Aldé, Dues Eigreijas, passaba antre Zenízio i Malhadas al pie de las lhagonas Grande i Pequeinha, seguie pa la Pruoba i antraba an Spanha an Cruç de Cándena, an Cicuiro, indo apuis antruncar cun la Bia de la Plata. Era por esta Bia que ls Romanos scoában ls minérios.
Estas bias nun passában por tierras i seguien siempre por sítios adonde l terreno nun era alhagado. Apuis habie las Bezindeiras que éran las bias secundairas que fazien las lhigaçones als poboados.

Ls poboados nesse tiempo éran (seguindo l storiador Sande Lemos):
- VICI: éran aglomerados abiertos de dimenson média, tenien funçones comerciales i éran auto suficientes. La sue fundaçon ye de meados de l sec I i stubírun habitados anté l sec. V. Ls principales aglomerados VICI éran: Pombal (Carrazeda de Ansiães); Muradelhas de Fiães (Valpaços); Castro de Sacoias (Lhombada); Castelhar de Picuote (Picuote); Faceira de Granja (Dues Eigreijas); Lhombo d´Ouro (Saldanha) i Villalcampo (Tierra de Aliste).
- CASTROS ROMANIZADOS: Ls Romanos acabórun cun la maiorie deilhes, para nun séren atacados, mas deixórun alguns. Cumo eisemplo tenemos: S Juan de l´Arribas que parece remontar a la Eidade de l Bronze, subsiste anté l fin de l Ampério i stará na ourige de l´atual Aldé Nuoba; S. Burtlameu (Argoselo); S. Juan de Castrelos i Quecuolho (Angueira). L punto fulcral de la Romanizaçon de la Tierra de Miranda ye an meados de l sec. I d.c.
- POBOADOS ROMANOS: son aglomerados rurales habitados por propriatairos andígenas i eisistien an: Barreira (Algosinho); Bardalen (Vila dos Sinos); Touro (Infainç); Medorro (Grijó de Parada); Atanor i Castrulejo (Saldanha).
- MANSIONES-MUTATIONES-STATIONES: éran al lhargo de las bias i aparecien de 30 an 30 milhas, ende ls animales quemien i çcansában i ls duonhos quemien i drumien para apuis seguir biaige. Habie estas Mansiones ne l Monte de STª. Lhuzie (Freixo); Bal Trabiesso (Lhagoaça); Castrulejo (Sanhoane) i Malhadas.
- BILAS: éran casas senhoriales cun grande luxo i tenien uas dezenas ou centenas de scrabos ou criados. Habie estas casas an Fuonte de l Sapo (Penhas Roias); Carril (S. Martino de l Peso); Casareilhos (Bariç); S.Caetano Freixo) i Fuonte la Cruç (Carçãozinho).
- CASAIS RURALES: éran habitats abiertos de dimenson média ou pequeinha i fúrun fundados talbeç ne l sec. II ou yá ne l Baixo Ampério. Habie estas casas an S. Paulo (Sendin); Cabecinho de l Ouro (S. Martino de l Peso); Lagoa (Meirinhos); Capielha de la Freixeda (Castelo Branco); Fieital (Bal do Porco) i Lhombo Antigo (Belharino de ls Galhegos).
- CABANHAS: éran casas pa l ganado serien cumo las corriças de hoije.
- POBOADOS MINEIROS: éran casas pa ls mineiros i eisistien adonde habie sploraçones mineiras.
Alguns destes poboados eisistírun anté l´Eidade Média i todos estes modos de poboamento correspondien a muitas debisones culturales ende eisistentes i al modo cumo las çfrentes etnies reagírun al processo de romanizaçon, ourganizando l spácio que cuntrolában, bien cumo al ampacto de ua nuoba rede de bias, que bieno a modificar ls corredores naturales.
Ora, la lhéngua Mirandesa ye ua lhéngua que passou por todos estes pobos i recebiu la anfluença de todos eilhes durante todos estes anhos i son muitos, cumo bimos. L porsor Amadeu apuis de falar dues horas subre ls Romanos na Península Eibérica, an special a Norte de l Douro i an Particular na Tierra de Miranda, dixo que muito mais haberie para dezir i que seis palhestras só dórun para falar subre la rama. Se calha éran necessairas sessenta para dezir l muito que inda hai para falar i çcubrir subre la Stória de la Lhéngua Mirandesa.
Apuis, Válter Deusdado , tomou la fala para agradecer al porsor Amadeu, por mais ua beç tener trasmitido cun muita simplecidade, antusiasmo i sabedorie ls grandes coicimientos subre la Stória de la Lhéngua Mirandesa. Dixo que l porsor Amadeu ten zbrabado cul çadon de la sabedorie muitos touçones, abierto muitos carreirones i caminos i ten sido l lhampion que ten eilhuminado esses carreirones i caminos por onde ls amigos de l mirandés ténen de cuntinar a caminar i ir dando ls sous cuntributos para que un die la Lhéngua Mirandesa puoda chegar a caminar pulas Auto Estradas de la Cultura.
Por fin, an nome de todos ls que stubírun nas çfrentes palhestras deixou un muito oubrigado al porsor Amadeu Ferreira, por todo l trabalho i dedicaçon que ten tubido a ansinar i a dibulgar la Lhéngua Mirandesa.

Francisco Domingues, 24 de San Juan de 2008.



Sem comentários: