“Sei
dun riu” 
adonde
l sol de la mie bida
s´anfrisga,
atrelundado, i nun requeixo 
zlinda
la fame de çcubrir 
l tremblar
de l´alborada an sou lheito. 
Se
nun furas tu
nun scuitarie
la boç fonda de l
ls arressaios
de tous lhábios matinales,
nien
l´auga barimbando, znuda ousadie
que
por ende se bei.
Se
nun furas tu,
nun sorberie
la palabra, ourbalhada flor de l die, 
nien se
m´achegarie esta sede de buer 
la
piel de la poesie i l sonido dun riu 
que
you sei.
Teresa Subtil

 
Sem comentários:
Enviar um comentário