La risa de la tarde
Amo lhibre l pensar
an cada temporada d'abe,
an cada ala perdida,
an cada bolo que nun cabe
nun camino que me ye scasso,
anquanto anfenito relhuç.
Ye por estes ancantos que l riu quelubreia
i deixa frime l rastro i la partida
I you beiso la piedra q'assi me fala
i la piel que renace nas manos de l tiempo.
Beiso la palabra q'assi te diç,
beiso la gelada, l sol i l aire
i la risa de la tarde q'hoije me quijo.
Teresa Almeida Subtil
(in Rio de Infinitos / Riu d'Anfenitos)
Sem comentários:
Enviar um comentário